“No es tracta d’aventurers, ni d’expatriats, ni d’altruistes romàntics. (…) No són simples activistes socials, transformadors de les realitats públiques. Són homes, dones de Déu, són enamorats de Crist, que s’han posat a disposició de qui els ha canviat el cor.” Així s’expressa el director d’Obres Missionals Pontifícies (OMP) a Espanya, José M. Calderón, amb motiu del dia del Domund, que se celebra aquest diumenge 22 d’octubre.

Calderón es fa ressò del missatge del Papa per a aquesta jornada, titulat Cors ardents, peus en camí, que ens mostra que el missioner “té el cor abrusat, perquè es refia de Déu, que el cuida i atén, que diposita en la seva voluntat desitjos grans d’entrega i de servei. (…) El missioner té el cor abrusat perquè ha descobert que Déu val la pena, que només Ell basta, i ha decidit viure la vida amb Ell i per a Ell”.

JOSEP M. CALDERÓN, director OMP Espanya

“Aquest encontre amb Crist fa sortir d’un mateix i posar els mitjans per portar, a tot aquell que en cara no el coneix, l’amor, la misericòrdia, la bellesa de Déu”

En el seu missatge del Domund, Francesc es remet al passatge dels deixebles d’Emmaús, els quals, derrotats després del fracàs aparent del seu Mestre, experimenten una transformació quan Jesús els surt al pas. El Papa destaca que “en la missió, la Paraula de Déu il·lumina i transforma el cor”.

Avui, com en aquell moment, “el Senyor ressuscitat és proper als seus deixebles missioners i camina al seu costat, especialment quan se senten perduts, desanimats, acovardits, davant del misteri de la iniquitat que els envolta i els vol sufocar”. Francesc recorda que el Senyor és més gran que els nostres problemes, “sobretot quan els trobem en l’anunciar l’Evangeli al món, perquè aquesta missió, després de tot, és seva”.

Conèixer l’Escriptura

El papa Francesc insisteix en la necessitat de conèixer l’Escriptura per a la vida del cristià, i més encara per a l’anunci de l’Evangeli. En cas contrari, es pregunta, “què transmetem als altres, sinó les nostres idees i projectes? I un cor fred, podrà mai abrusar el dels altres?”.

PAPA FRANCESC

“Deixem-nos acompanyar sempre pel Senyor ressuscitat que ens obre el sentit de les Escriptures, deixem que Ell ens abrusi el cor, ens il·lumini i ens transformi”

Resseguint el relat d’Emmaús, el Pontífex destaca que l’element decisiu que obre els ulls als deixebles són les accions fetes per Jesús: prendre el pa, beneir-lo, partir-lo i donar-los-el.

Crist és ara “el Pa partit, compartit amb els deixebles i consumit per ell”. Ara, subratlla el Papa, aquest aliment els impulsa “a reprendre el camí sense demora, per comunicar a tothom l’experiència única de la trobada amb el Ressuscitat. (…) Cada deixeble missioner està cridat a ser aquell que parteix el pa i aquell que és pa partit per al món”.

Francesc indica que el simple gest de partir el pa material amb els famolencs en nom de Crist ja és un acte cristià missioner. Amb més raó, “partir el Pa eucarístic és l’acció missionera per excel·lència, perquè l’Eucaristia és font i cimal de la vida i la missió de l’Església”.

Un altre aspecte que destaca el Papa és la unió amb Crist, per poder donar fruit. Una unió que es fa a través de la pregària diària, especialment de l’adoració, per arribar a ser “un místic en acció”.

Segons Francesc, “no és possible trobar veritablement Jesús ressuscitat sense sentir-se impulsats pel desig de comunicar-lo a tothom”. Especialment en aquests moments, en un món ferit per injustícies, divisions i guerres, que “necessita la Bona Notícia de la pau i de la salvació en Crist”.

L’amor de Crist és el que “fa sempre jove l’Església en sortida, amb tots els seus membres en missió per anunciar l’Evangeli de Crist”. Tots podem contribuir a aquest moviment missioner amb la pregària i l’acció, amb les ofrenes de diners i de sacrificis, i amb el propi testimoni, sosté el Papa.

Francesc no oblida la reflexió en clau sinodal. Per això, destaca que l’acció missionera necessita “una cooperació cada vegada més estreta de tots els seus membres a tots els nivells. Aquest és un objectiu essencial en l’itinerari sinodal que l’Església recorre. Aquest itinerari no és de cap manera un replegar-se de l’Església sobre ella mateixa; (…) és més aviat un posar-se en camí, com els deixebles d’Emmaús, escoltant el Senyor ressuscitat que sempre ens surt a l’encontre per obrir-nos el sentit de les Escriptures i partir per a nosaltres el Pa, i així poder tirar endavant, amb la força de l’Esperit Sant, la seva missió en el món”.

Finalment, el Pontífex convida a sortir “amb els cors ardents, els ulls oberts, els peus en camí, per encendre altres cors amb la Paraula de Déu, obrir els ulls d’altres a Jesús Eucaristia i convidar tothom a caminar junts pel camí de la pau i de la salvació que Déu, en Crist, ha donat a la humanitat”.