Xiskya Valladares, coneguda com la “monja tuitera”, és una de les 54 dones amb veu i vot a l’Assemblea General del Sínode amb el tema tema Per una Església sinodal: comunió, participació i missió, que se celebra a Roma fins al 29 d’octubre. En aquesta entrevista ens comparteix les seves impressions d’aquest moment eclesial històric.

Què suposa ser mare sinodal?

Agraïment, responsabilitat i oportunitat. Una oportunitat única perquè la veu dels missioners digitals i de les persones que ens segueixen, pugui ser escoltada.

Represento el continent digital, soc al Sínode en nom dels missioners digitals i dels nostres seguidors, que són majoritàriament persones creients però que no van a les parròquies, i fins i tot un 30% són allunyats o no creients.

La presència de les dones al Sínode suposa un canvi en l’Església, un camí de “no retorn”?

Penso que el Papa ha volgut que en aquest Sínode estiguéssim “tots, tots, tots”, representats, tal com va repetir diferents cops a Lisboa. Perquè l’Església som tots els batejats. El paper de la dona és molt més important del que se li ha reconegut en altres temps i, sí, crec que és un camí de no retorn.

Quin és el repte més gran d’aquesta assemblea sinodal?

Aconseguir que tots ens sentim Església i siguem reconeguts pels altres com a Església. Tots tenim un lloc en aquesta gran família i tots tenim alguna cosa a aportar des de la comunió. Això que sembla tan obvi, malauradament per a molts no ho és.

Com s’han d’afrontar les resistències al Sínode, especialment virulentes a les xarxes?

En la vida presencial és més fàcil, es prega, es mira als ulls, es dialoga amb molta més serenitat. Dins del Sínode fem servir el mètode de la conversa espiritual, que es tracta d’un diàleg en ambient de pregària i amb estones de pregàries intercalats. Crec que això ajuda moltíssim que sigui més serè l’ambient. Això no evita que a les sessions comunes hi hagi discussió, però tinc l’esperança que ajuda que siguin més acalorades.

A les xarxes socials, a mi em resulta complicat perquè de vegades no saps si sortir a aclarir és tirar més llenya al foc o si quedar-te callada és permetre que manipulin les teves paraules. Fins ara he optat per dialogar quan veig que és possible, però reconec que a les xarxes la majoria de vegades no és possible.

Quines claus poden ajudar que el desenvolupament de l’assemblea sigui realment un diàleg i una escolta?

La clau la tenen pensada des de l’organització del Sínode amb la metodologia de la conversa espiritual que pretén un discerniment en ambient de pregària. A més, penso que és fonamental anar oberts a la veu de l’Esperit Sant, amb una actitud d’escolta a tothom i sense intencions d’imposar res. Anem a discernir plegats el que és millor per a la nostra Església.

“És fonamental anar oberts a la veu de l’Esperit Sant, amb una actitud d’escolta a tothom i sense intencions d’imposar res”

Quins paral·lelismes podem establir entre el Sínode de la Sinodalitat i el Concili Vaticà II?

Per a mi, és una manera de posar en pràctica moltes coses que van quedar pendents del que va dir el Concili Vaticà II. Aquell gran concili no ha acabat d’aterrar a la nostra Església. I aquest Sínode és un pas important per fer-ho.

Com és l’Església que vostè somia que pugui sortir d’aquest camí sinodal?

M’encantaria una Església inclusiva i que visqui la comunió que Jesús ens va demanar, i que doni resposta als grans interrogants de l’ésser humà d’avui. Una Església com Jesús ens va ensenyar: no del costat del poder, sinó de les seves víctimes; no del costat de les riqueses, sinó dels més necessitats; no del costat dels violents, sinó dels que pateixen per causa de la justícia.