Dijous 19 d’octubre s’ha presentat de manera oficial a Barcelona el Grup de Recerca en Arxius d’Església (GRAE), la creació del qual es va proposar per acord del Secretariat d’Arxivers Eclesiàstics de Catalunya (SAEC), del qual formen part els tècnics dels Arxius Majors (catedralicis i diocesans), dels arxius monàstics, de congregacions religioses i d’altres institucions eclesiàstiques. Es va instituir l’any 2019 vinculat a la Facultat d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí.

“El seu objectiu principal és promoure l’estudi de l’organització, la conservació i la difusió dels arxius eclesiàstics. Amb això el que es vol és oferir línies de treball, metodologia i recursos diversos als arxivers i arxiveres de l’Església, que al seu torn podran acollir estudiants en pràctiques i recerques avançades en llurs arxius. La difusió dels resultats d’aquests estudis es farà en el marc de la Facultat d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí”, explica Joana Alarcón, secretària del SAEC i directora de l’Arxiu Diocesà de Barcelona.

I afegeix el següent: “Amb aquests propòsits, el GRAE organitzarà conferències, cursos, jornades, simposis, congressos, grups de reflexió… i és possible que es proposi alguna assignatura dins dels cursos de llicenciatura de la Facultat Antoni Gaudí.”

Recerca i formació són els dos grans eixos del GRAE. Segons Alarcón, “d’una banda, les recerques serviran als tècnics dels arxius per dotar-se de suport, eines i recursos que ara no tenen, i trobar solucions a problemàtiques que se’ls presenten en el seu dia a dia o per posar en marxa projectes. De l’altra, serviran per millorar la formació de futurs tècnics dels arxius eclesiàstics.

Alexis Serrano, director del GRAE, assegura que “de moment, i sens perjudici que se’n puguin explorar de noves, les línies de treball que s’han començat a traçar són: la gestió documental i suport de control de dades dels diferents ens eclesiàstics en àmbits administratius (delegacions dels bisbats, institucions escolars, etc.); les problemàtiques concretes de gestió dels fons musicals que conserven els arxius eclesiàstics històrics i el règim jurídic concret dels fons i documents eclesiàstics atenent la seva doble vinculació pública i privada i les dues fonts del dret que els nodreix (dret canònic, legislació civil)”.

Les altres tres són: “La digitalització, la conservació dels objectes digitals obtinguts d’aquesta i la divulgació on line de la documentació històrica no afectada per limitacions legals (dades personals…); els fons de comunitats religioses, la qüestió de les polítiques de concentració de fons i la seva conjugació amb el principi universal de l’arxivística de la territorialitat dels fons, etc… (amb especial atenció als fons de les comunitats femenines) i la divulgació i projecció del patrimoni documental dels ens eclesiàstics.”

“Catalunya és un país d’arxius” (Alexis Serrano, director del GRAE)

 “Catalunya —constata Serrano— és un país d’arxius. Tenim una gran tradició arxivística que no s’entendria sense els arxius de l’Església i els i les professionals d’aquests que des de l’Edat Mitjana han desenvolupat la seva tasca al servei del manteniment del patrimoni documental, tot servant els drets i deures de les persones i les institucions que es deriven dels documents.”

El director del GRAE posa en relleu que “el patrimoni documental de l’Església és tan nombrós com preciós. Així és com, quantitativament i qualitativament, la documentació històrica de l’Església a Catalunya forma un dels grans monuments culturals que ens toca mantenir i llegar a les generacions futures. A més, cal tenir present un imperatiu que emana directament des del palau apostòlic de la Santa Seu, ja que el patrimoni documental dels arxius de l’Església des de Lleó XIII està al servei de la població en general i dels estudiosos de la història en particular”.

“Posem al servei de la societat el valuós i ric patrimoni documental dels nostres arxius” (Joana Alarcón, secretària del SAEC)

Joana Alarcón considera que gràcies al GRAE es donarà l’embranzida necessària al reconeixement dels arxius de l’Església. “Els nostres antecessors en el SAEC —afirma— han fet una molt bona tasca per obrir els arxius eclesiàstics a la societat; sempre ha estat un dels seus objectius principals donar a conèixer la història de la nostra Església i de Catalunya conservada en els seus arxius, posant al servei de la societat el seu valuós i ric patrimoni documental. Ara bé, la manera de poder-ho fer ha canviat molt en els darrers anys, i algun dels grups de treball que s’estan posant en marxa en el GRAE ja hi estan treballant, fent recerca sobre temes relacionats amb la modernització de la gestió i la difusió del patrimoni documental (digitalització, webs, servidors…)”.

Per la seva banda, Alexis Serrano observa que “cal tenir present que la documentació de l’Església és privada, però d’ús i voluntat pública. Altrament, com que forma part del patrimoni històric de l’Església, està emparada pels acords establerts via concordat entre l’Església i l’Estat”.

Així mateix, el director del GRAE palesa que “la Generalitat, que té les competències transferides en matèria d’arxius, ha de garantir el control i el suport dels arxius de les institucions eclesiàstiques per mitjà de les comissions mixtes formades per la Generalitat i l’Església. Amb aquest marc, els arxius de l’Església han d’anar superant els reptes de cada moment, tot mantenint les seves funcions de salvaguarda del patrimoni i promoció de l’accés a la informació per refermar l’important tasca que tenen encomanada i transmetre a les generacions futures el ric patrimoni documental que conserven”.