Eradicar, treure d’arrel. Una veritable utopia que podria fer-se realitat si tots visquéssim allò que és el somni de Déu, i que Jesús va resumir en un únic i primordial manament: estimar-nos con Ell ens va estimar.

La primera celebració d’aquest dia va tenir lloc a París a França el 1987, quan més de 100.000 persones es van reunir a la plaça del Trocadero per manifestar-se a favor dels drets humans i la llibertat en honor de les víctimes de la pobresa, la gana, la violència i la por. Joseph Wresinski, fundador del Moviment Internacional ATD Quart Món, havia organitzat la convocatòria.

El 17 d’octubre, mentre els telenotícies ens anunciaven aquest dia i ens recordava el seu naixement, les següents notícies ens parlaven de les noves pobreses que s’estan generant amb les nombroses víctimes de les guerres i les conseqüents migracions dels que ho han perdut tot.

És per això que aquest any el dia mundial de l’eradicació de la pobresa s’ha unit a una diada de dejuni i pregària que el cardenal Pierbattista Pizzaballa, patriarca llatí de Jerusalem, en nom dels ordinaris de Terra Santa, ens convida a viure, per la pau i la reconciliació. Una manera d’unir-nos als nostres germans de diferents llocs que pateixen els efecte de la guerra.

“Perquè Déu no és Déu de desordre, sinó de pau”. Amb aquesta cita del Nou Testament, (1 Corintis 14, 33), comença el missatge del cardenal Pierbattista Pizzaballa, desitjant als estimats germans i germanes: “Que el Senyor ens doni veritablement la seva pau!”. I afegeix: “El dolor i la consternació pel que està passant són grans. Un cop més ens trobem al bell mig d’una crisi política i militar. De cop vam ser catapultats en un mar de violència sense precedents. L’odi, que lamentablement ja hem experimentat massa temps, augmentarà encara més, i l’espiral de violència que segueix crearà més destrucció”.

I és també el Papa Francesc qui ha animat a unir-se a aquesta iniciativa “per oposar-se a la força diabòlica de l’odi, del terrorisme i de la guerra”.

El meu pensament anava rumiant tot això mentre caminava pels carrers de Barcelona. A prop d’una de les més belles mostres arquitectòniques de la nostra ciutat visitada per tot el món i admirada pels turistes, en un portal d’una casa modernista, amagat sota una flassada, un captaire em recordava que també aquí, enmig de la bellesa i l’abundància, hi ha homes, dones i nens protagonistes d’aquesta jornada.