Fins al 25 d’octubre sortim a recórrer la ciutat de Barcelona per col·locar més de 450 plaques de record a les persones sense llar que ens han deixat els últims vuit anys. L’acció busca recordar-les i visibilitzar que les persones sense llar tenen molts dels seus drets vulnerats, fins i tot el dret al record una vegada ens han deixat. En els últims vuit anys, ens han deixat 494 persones sense llar. D’aquestes, com a mínim 136 vivien al carrer, el 64% de les quals han mort al carrer.

El Miguel era una persona que coneixíem des de fa molts anys. Les nostres companyes de l’equip de carrer el van visitar moltes vegades. El Miguel vivia i va morir al carrer. Tenia 74 anys. El seu no és un cas únic; com ell, altres persones que hem conegut ens han deixat de manera inesperada quan encara vivien al ras. El Mohamed, amb només 22 anys, és una altra de les persones que recordarem enguany i que vivia al carrer a Barcelona.

Per recordar el Mohamed, el Miguel i moltes altres persones que ens han deixat els últims vuit anys, cada any fem un acte de record a la catedral de Barcelona i sortim a col·locar plaques de record al carrer, allà on solien estar-se. Són plaques de record que visibilitzen els seus noms, les edats i les dates de defunció i que estaran als parcs i carrers on aquestes persones dormien o freqüentaven sovint.

El nostre és un recordatori simbòlic, una petita placa de cartró, però ens serveix per fer arribar a la ciutadania el missatge que haver de viure al carrer suposa estar exposat a molts riscos i violències. També implica no poder tenir cura de la salut pròpia i viure sota condicions climatològiques extremes. Les persones que viuen al carrer veuen vulnerats la majoria dels seus drets, fins i tot el dret a la vida i al record.

De les 494 persones que han mort els últims anys (des de la tardor del 2015 fins ara), un 88% són homes i un 12% dones. Tenien una mitjana de 57 anys, han viscut 25 anys menys que la resta de la població.

Quan mor una persona sense llar, moltes vegades no té ningú que l’acompanyi en els seus últims moments. Des d’Arrels, estem al costat de les persones que atenem permanentment, tant a la seva vida com una vegada ens ha deixat. Acompanyem les persones al seu enterrament, diem unes paraules a la cerimònia, procurem que tingui una placa al cementeri malgrat que l’enterrament sigui de beneficència.