L’exposició Dalí. El Crist de Portlligat, que es veurà al Teatre-Museu Dalí de Figueres del proper 25 d’octubre al 30 d’abril del 2024, pretén desxifrar els aspectes transgressors que utilitza l’artista mitjançant una icona religiosa i clàssica.
Salvador Dalí es planteja reptes conceptuals i tècnics que aquesta mostra vol desgranar: d’una banda, cerca respostes als interrogants universals, com el sentit de l’existència, del sacrifici o el més enllà. De l’altra, vol resoldre tècnicament una pintura que retrati el seu moment vital. Proposa una composició i perspectiva innovadores amb una simetria inquietant, una llum enigmàtica, un model que compleix el cànon de bellesa clàssica, en un escenari enyorat com és el paisatge de Portlligat.
L’obra El Crist és un bon exemple del pensament i del moment vital que Salvador Dalí experimenta a finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta. Encara als Estats Units, l’artista fa un viratge en les seves fonts i referents, sense abandonar els postulats surrealistes. L’impacte dels bombardejos atòmics d’Hiroshima i Nagasaki l’“estremeixen sísmicament”.
Per fer aquesta obra, Dalí s’inspira en els clàssics i en el misticisme
Busca un equilibri que només li pot proporcionar la mirada als clàssics, principalment el domini tècnic dels renaixentistes, i la immersió en el misticisme. L’emblemàtica pintura El Crist és el lloc on es produeix l’harmonia entre oposats: el seu passat —que defineix com a “revolucionari i sacríleg”— i el seu present místic.
Dalí, a diferència de Velázquez o Zurbarán, proposa uns elements del sacrifici subtils. No hi ha sang ni corona d’espines. No hi ha patiment explícit, però sí una forta càrrega dramàtica. Un Crist a qui no es veu el rostre levita sobre un fons fosc que desprèn una gran sensació de solitud. Podria suggerir un paral·lelisme entre el sacrifici de Crist per la humanitat i el seu propi per salvar la pintura moderna del caos?
El Crist de Dalí se situa sobre les aigües encalmades de la badia de Portlligat, on despunten els primers rajos de l’alba. Sense el paisatge del nord-est de la península Ibèrica, de vegades amable, sovint feréstec, l’obra daliniana no assoliria tot el seu significat.
Ell mateix descriu com se sent a la casa de Portlligat, un conjunt de barraques de pescadors a partir de les quals construeix la seva casa al costat de Gala: “Fou allí on vaig aprendre d’empobrir-me, de limitar i llimar el meu pensament perquè adquirís l’eficàcia d’una destral, on la sang tenia gust de sang i la mel tenia gust de mel. Una vida que era dura sense metàfora ni vi, una vida amb la llum de l’eternitat.”
Aquesta exposició és molt rellevant, ja que l’obra no es veia a l’Estat espanyol des del 1952, quan es va exposar a Madrid i a Barcelona. Les entrades per visitar la mostra, dins del recorregut del Teatre-Museu Dalí, ja estan a la venda a https://tickets.salvador-dali.org/ca/
