“No hi ha temps per perdre! l’Esperit Sant va davant nostre i ja està renovant l’Església.” Amb aquest entusiasme s’expressa la responsable de la Renovació Divina Gran Bretanya, Hannah Vaughan, una de les ponents del congrés “Inspira. Per a parròquies en sortida”, que organitza l’arxidiòcesi de Barcelona el 17 i 18 de novembre. Aquest congrés, pensat per a les comunitats parroquials, vol oferir pistes i reflexionar plegats sobre l’anunci de l’Evangeli en el nostre món i aconseguir que una parròquia visqui en clau sinodal i missionera.

Ja hem entès el concepte de “nova evangelització”?

Sí, crec que el papa Joan Pau II va fer servir per primer cop el terme “nova evangelització” el 1983, cosa que significa que fa 40 anys exactament que l’utilitzem. I, amb tot, tot i que estem començant a entendre’l intel·lectualment, ben poca cosa ha canviat culturalment a les nostres parròquies. Aquí és on una nova idea necessita concretar-se i arrelar: en l’experiència viscuda i quotidiana la gent, és a dir, no només en la teoria i les idees.

Per això el papa Francesc fa servir conceptes com “Església en sortida”, “perifèries”, “hospital de campanya”…?

El papa Francesc fa molt tangible l’evangelització i crec que aquest és el regal del seu pontificat. L’Evangelii gaudium conté or, i estic segura que la farem servir, n’aprendrem i la posarem en pràctica durant dècades. Hi ha el perill, a mesura que l’Església es fa més petita, amb gent que ja no ve a missa, que esdevinguem una petita camarilla tancada en ella mateixa. El regal que ens ha fet el papa Francesc és recordar-nos que l’Església és un hospital per a pecadors, no un museu per a sants. Si les nostres Esglésies no són llocs desordenats, plens de gent amb vides trencades i no perfectes, és senyal que no estem evangelitzant.

“El regal que ens ha fet el papa Francesc és recordar-nos que l’Església és un hospital per a pecadors, no un museu per a sants”

Tot passa per una “conversió pastoral”?

El 2020 va sortir un document excel·lent sobre la “conversió pastoral” de la parròquia. Crec que es refereix a la qüestió cultural. Podem creure en la teologia de l’evangelització, però  més que això, les nostres parròquies i comunitats necessiten viure-la, encarnar-la… Aquesta és la conversió pastoral: cal viure-la en la pràctica!

Com s’ha de viure la missió en clau de sinodalitat?

N’hi ha que s’han mostrat escèptics davant la possibilitat que la sinodalitat faci que l’Església deixi de ser missionera i se centri encara més en ella mateixa. Crec que hi ha aquest risc. Com diu el fundador de la Renovació Divina, el pare James Mallon, el syn-hodos (ser junts al camí) ha d’anar acompanyat de l’ex-hodos (sortir al camí). Si vivim la sinodalitat amb autenticitat, la nostra escolta dels altres serà un pas poderós en l’evangelització (he escrit molt més extensament sobre evangelització i sinodalitat aquí: https//churchlifejournal.nd.edu/articles/should-we-be-skeptical-about-synodality).

Quins desafiaments ha d’afrontar l’evangelització?

El món avui és un lloc molt fosc. Jo era adolescent fa 20 anys i el món ara és un lloc inequívocament més fosc. El caos que atrapa els joves a través de la tecnologia, la confusió d’identitat i de gènere, l’ansietat i la soledat és aterridor. Però Jesús és més poderós que tota aquesta foscor. Ell pot transformar i guarir cada jove. Mai abans s’havia necessitat tan desesperadament que les Esglésies compartissin la bona notícia que Déu és real, que t’estima i que et pot transformar la vida. Ell és més poderós que la foscor en la teva vida.

Com podem transformar les estructures eclesials quan arrosseguem la inèrcia de tants segles de cristianisme?

Durant segles hem estat en un model d’Església de “cristiandat”, recolzant-nos en un cristianisme estructural en la societat, les institucions i la cultura. Als anys seixanta es va produir una explosió cultural que va obligar l’Església a canviar els seus mètodes per anunciar Jesús i, amb tot, hem estat dolorosament lents en el canvi.

“Durant segles hem estat en un model d’Església de “cristiandat”, recolzant-nos en un cristianisme estructural en la societat, les institucions i la cultura”

Hem trigat dècades en adonar-nos de com n’és, d’ineficaç i, fins i tot, perjudicial, aquesta forma institucional i estructural de cristianisme. Ara estem despertant a la necessitat de proclamar el missatge de l’Evangeli en la seva frescor per confiar en les comunitats de deixebles en comptes de formes institucionals. El canvi s’està produint!

Sabem mirar l’exemple de les primeres comunitats cristianes?

A tots els països que entrenem a través de la Renovació Divina sentim el mateix. Les parròquies no funcionen principalment com a comunitats, sinó com a “estacions de servei” perquè la gent rebi els sagraments. Això va servir a una Església de la cristiandat, però és una forma que fa mal al cristianisme per a les persones que busquen conèixer Jesús avui. A la nostra cultura desestructurada, una de les principals necessitats de les persones és pertànyer a alguna cosa. Les esglésies poden ser llocs de pertinença per a qui busca, si donem prioritat a l’hospitalitat, si mirem més enllà de nosaltres mateixos, si convidem els altres a entrar-hi.

Quines responsabilitats han de desenvolupar els laics?

Els laics són batejats i comissionats per Jesús per compartir la bona nova. No ens cal el permís de ningú per viure la nostra identitat. L’Esperit Sant depèn de nosaltres. Hi ha dues coses que poden fer que els laics siguin més passius: la seva pròpia manca de confiança i timidesa a l’hora de compartir l’Evangeli, i la forma en què les estructures funcionen sovint, amb un enfocament excessivament jeràrquic o clerical. Però totes dues coses estan canviant.

En quin sentit podem prendre el moment present com un “kairós”?

El 2033, d’aquí a 10 anys, es compliran 2.000 anys de la mort i resurrecció de Jesús i de la seva gran missió. Sembla una època fosca en l’Església i en el món. Però hi ha molts moviments i iniciatives cristians que estan pregant i treballant per una dècada d’activitat missionera com el món mai no ha vist. Aquest és el somni en la Renovació Divina: anhelem veure 33.000 parròquies abrusant-se amb la missió per al 2033. Aquesta és la nostra fita, que no es podrà assolir sense un moviment extraordinari de l’Esperit Sant. Però creiem que Ell ho ha inspirat.

“Anhelem veure 33.000 parròquies abrusant-se amb la missió per al 2033”

Quin missatge vol transmetre als participants en el congrés “Inspira”?

No hi ha temps per perdre! l’Esperit Sant va davant nostre i ja està renovant l’Església. Ens convida a respondre amb audàcia, amb fe i amb entrega. Quan oferim les nostres vides en el poder de l’Esperit Sant, veurem com Déu ens utilitza per a la renovació de l’Església de formes que no ens havíem imaginat mai.