No és novetat que el Vaticà parli d’internet, i de les xarxes socials en concret, com a lloc per anunciar Jesucrist. Des de Joan Pau II fins a Francesc hi ha hagut molts missatges papals que ho han fet, especialment per a les Jornades de les Comunicacions Socials. Però hi ha una novetat i és que el Vaticà ha passat de les paraules a l’acció incloent en el Sínode el món digital.

Internet no és una eina sinó un lloc. És un lloc on conviuen persones amb les pròpies ideologies, virtuts, defectes i sentiments. I per això mateix, és un espai per compartir, per discutir, per influenciar-nos i per aprendre. Tot depèn de les persones amb qui et creuis i de la seva actitud per dialogar. Idoni també per evangelitzar com qualsevol altra banda.

Un lloc on la influència és més gran. Per això és important comprendre com estem connectats. Les persones amb qui ens relacionem ens influeixen tant com nosaltres influïm en elles. Ser-ne conscients ens permet ser menys manipulables. James Fowler parla al seu llibre Conected dels tres graus d’influència a les xarxes naturals; aquesta influència es multiplica encara més a les xarxes digitals perquè entrem en contacte amb molts més cercles que en les naturals. Per això, la clau del missioner digital rau en el testimoni, fins i tot en les xarxes digitals. No es tracta tant de paraules com d’actituds.

I en aquest sentit, el format digital més complet de moment és el vídeo. Perquè ens permet notar el to, veure els gestos amb què es transmet el missatge i tenir el contingut de primera mà. No “ho he llegit”, sinó que el vídeo em permet presenciar-ho. Potser és per això que les xarxes com TikTok o Instagram tenen tant d’èxit i són més addictives que les xarxes com X.

Prendre consciència de tot això no ens deixa opció a la indiferència davant les xarxes digitals. El cristià està cridat a la missió d’evangelitzar “fins als confins de la terra”, que avui trobem al continent digital.