Judith Colell és presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, doctora en Comunicació i directora de cinema. Ha rebut diversos premis, entre els quals el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya, el Premi Signis del Festival de cinema de Màlaga i el 4t Premi de Cinema Espiritual de Catalunya, aquest darrer com a reconeixement a la seva trajectòria i implicació en la societat a través del seu cinema i per la seva sensibilitat humanista en la manera de tractar temes com l’abús sexual, el maltractament, la manipulació o la solitud que pateixen moltes dones.

Com va sorgir la seva vocació pel món cinematogràfic?

Des de ben jove tinc molt clar que em vull dedicar al cinema. No vinc d’una família de cineastes, els meus pares eren metge i llevadora però el meu pare era un gran afeccionat a filmar en super 8. Recordo que de molt petita volia ser actriu perquè no coneixia la figura de la directora (justament per una manca de referents de dones directores) però quan la vaig conèixer vaig saber que aquella era la meva vocació.

Com veu el panorama del cinema en català?

Veig que a Catalunya hi ha molt de talent. Grans escoles de cinema i universitats on aprendre a fer cinema i un fort teixit industrial. Els últims anys s’ha perdut una mica aquesta força industrial a favor de Madrid amb la instal·lació de les plataformes allà. Però ara, amb la bona feina que s’està fent des de la Conselleria de Cultura i l’ICEC, les coses estan remuntant de mica en mica.

A través del cinema, es pot conscienciar i sensibilitzar la societat?

Totalment. Avui en dia l’audiovisual és molt influent i per tant el cinema i les sèries poden ajudar a donar a conèixer o conscienciar sobre un problema o una injustícia.

Un dels dos eixos principals de la 20a Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya serà “l’Espiritualitat davant la pobresa”. Com es pot transmetre l’espiritualitat a partir del cinema?

És complicat transmetre l’espiritualitat en el cinema però hi ha exemples meravellosos de tots els temps. Recomano molt el llibre de Paul Schrader L’estil transcendental al cinema, on parla de l’obra de Bresson, Dreyer i Ozu i reflexiona sobre la representació de l’espiritual en el cinema.

A la 20a Mostra no hi faltaran títols relacionats amb la situació de la dona en l’entorn de les religions. Quin creu que ha de ser el paper de la dona en l’Església?

No sé si conec prou la situació per poder emetre una opinió però com a dona feminista crec que en qualsevol àmbit les dones haurien de poder estar al mateix lloc que els homes.

A més, la 20a Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya, del 15 al 30 de novembre, serà present arreu de Catalunya, inclosos els centres penitenciaris i els centres de justícia juvenil. El cinema convida al debat, a la reflexió i a la reinserció?

Totalment. La cultura ajuda a la reinserció de les persones preses i el cinema és una de les potes més importants de la cultura. Crec que des de la Mostra es fa una gran feina en aquest sentit. Jo mateixa he anat a presentar pel·lícules de la Mostra a presons.

Totes les seves pel·lícules giren a l’entorn de temes socials. De què li agradaria parlar en futurs projectes? Quines reivindicacions faria actualment?

Segueixo pensant que hem de fer cinema social. Ara m’interessaria molt parlar de la tolerància i l’empatia cap els menys afavorits, cap a les persones que fugen de les guerres o els qui tenen problemes econòmics o socials. Crec que la tendència del món és cap a una societat molt egoista i hi hauríem de reflexionar. Sembla que oblidem els errors molt ràpid.

La pandèmia i l’aparició de noves plataformes digitals han fet que molta gent opti per veure cinema des de casa. Com es pot motivar i incentivar els espectadors perquè vagin a les sales i als cinemes?

El cinema a la sala és completament diferent i l’experiència és única. No vull dir que no es pugui veure cinema o sèries a casa però s’ha d’anar al cinema el més sovint que es pugui. Ni la qualitat ni l’experiència és ni de bon tros la mateixa.

Què aconsellaria als joves que es vulguin dedicar al món audiovisual?

Que es formin, que vegin molt cinema i audiovisual en general, que siguin pacients (això no s’aconsegueix en un dia) i que llegeixin, vagin a veure museus, que viatgin i s’omplin de cultura.