“Un riu de pobresa travessa les nostres ciutats i es fa cada cop més gran, fins a desbordar-se”, adverteix el papa Francesc en el missatge per a la VII Jornada Mundial dels Pobres, diumenge 19 de novembre, amb el lema “No apartis la mirada dels pobres”.

El missatge es basa en una reflexió sobre el llibre de Tobies i constata que “cada dia ens comprometem a acollir els pobres, però no n’hi ha prou”.

El Papa comença el missatge amb la idea que les necessitats dels “nostres germans i germanes” supliquen la “nostra ajuda, suport i solidaritat”.

Francesc reconeix que vivim en temps que no són especialment sensibles a les necessitats dels pobres.

PAPA FRANCESC

“La pressió per adoptar un estil de vida pròsper augmenta, mentre que les veus dels qui viuen en la pobresa tendeixen a no ser escoltades”

Particularment, destaca noves formes de pobresa, com “pobles atrapats en situacions de guerra”, el “tracte inhumà” de molts treballadors i “l’especulació en diferents sectors”.

Davant de problemes d’aquesta magnitud, el Papa assegura que la nostra responsabilitat és clara i que hem de parar atenció a les paraules de Tobies al seu fill: “No apartis el rostre de cap dels pobres.”

Si no ho fem així, escriu el Pontífex, no podrem trobar el rostre de Jesús.

La paràbola del bon samarità, continua, no és simplement una història del passat, sinó un desafiament constant: “És fàcil delegar la caritat en altres, però la crida de cada cristià és a involucrar-se personalment.”

En aquest any que celebrem el 60è aniversari de la publicació de l’encíclica Pacem in terris, de Joan XXIII, i que destaca que tota persona té dret a la vida, a la integritat corporal i als mitjans adequats per al desenvolupament de la vida, Francesc es pregunta com actuar davant del fracàs del procés polític per aconseguir aquests objectius.

La resposta, assenyala, és doble: “Exhortar i fins i tot pressionar les institucions públiques perquè desenvolupin correctament les seves funcions” i “de res serveix esperar passivament a rebre-ho tot ‘des de dalt’.”

Qui viu en la pobresa, diu Francesc, també ha de ser inclòs en aquesta recerca de “canvi i responsabilitat”.