El dimarts 21 de novembre, a les set de la tarda, a la parròquia de Santa Anna de Barcelona tindrà lloc la presentació en societat de la Fundació Viqui Molins, una entitat cridada a fer perviure la gran tasca social de la religiosa teresiana a favor dels més necessitats.
“Abans de morir, sor Genoveva Masip em va demanar de continuar treballant pels nostres, és a dir, els pobres, i és el que vull continuar fent amb aquesta fundació un cop jo no hi sigui”, ens confessa la Viqui, de 87 anys. “Els nostres” són les persones sense llar, els joves en situació de desemparament, les dones en situació de vulnerabilitat, els migrants sense papers i els ferits de les perifèries de tota mena.
VIQUI MOLINS
“Abans de morir, sor Genoveva Masip em va demanar de continuar treballant pels nostres, és a dir, els pobres, i és el que vull continuar fent amb aquesta fundació un cop jo no hi sigui”
Entre les iniciatives que impulsa la nova fundació trobem les Llars d’oportunitats, un programa d’acompanyament a joves en risc d’exclusió social. Té una durada d’entre 18 a 24 mesos. Des de la millora de l’àrea econòmica, d’habitatge i l’establiment d’altres dinamismes vitals, busca abordar de manera directa les altres àrees d’integració, com per exemple la formació per la integració i la preparació per a la inserció laboral.
L’objectiu principal és empoderar el jove i enfortir les seves capacitats i el desenvolupament del seu potencial per a la presa de decisions i la participació activa en la societat. Es treballa per a una inserció sociolaboral satisfactòria i mantinguda en el temps.
Quan mossèn Peio Sánchez li va fer la proposta de crear la fundació, la Viqui ens confessa que va sentir vergonya: “Ara, quan més ho necessitava, em venia aquest record de la ‘meva mestra de tendresa’ i em feia acceptar, sense falses humilitats, allò que de moment m’avergonyia: si es feia una fundació amb el meu nom, quan arribés el meu traspàs i anés a la casa del Pare, jo d’alguna manera podria ‘continuar amb els nostres’. Des d’aquell moment parlo de la Fundació Viqui Molins com si no tingués res a veure amb mi, i molt menys amb mèrit personal. Ara me n’alegro, perquè el dia que mori i vagi a la casa del Pare, podré estar ben tranquil·la perquè, d’alguna manera, jo ‘continuaré amb els nostres’.”
