Carles Porta, director i presentador del programa Crims, ha fet popular l’expressió “posarem llum a la foscor”. Podria ser aquest un bon lema per al temps litúrgic de l’Advent, que comencem el diumenge 3 de desembre i que, durant quatre setmanes, ens va acostant a Nadal, quan la llum dissipa les tenebres amb l’arribada del Messies. “Jo soc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida” (Joan 8,12).

El nostre món viu moments de foscor amb tantes guerres i injustícies que atempten contra la dignitat de les persones. A prop nostre també som testimonis de moltes situacions d’indignitat a les quals som incapaços de donar resposta com a societat. A nivell particular, al llarg de la vida, patim llargues nits fosques que ens poden enfortir o debilitar. La manera com ens en sortim, amb l’ajuda de la gràcia i la pregària, forjarà el nostre esdevenidor.

En el número d’aquesta setmana, Pablo d’Ors reflexiona sobre l’ombra i la llum. Diu que de vegades cal travessar els moments de foscor perquè emergeixi la llum. “La llum entra per l’esquerda de l’ombra”, afirma el prevere i escriptor madrileny: “En l’àmbit cristià potser hem demonitzat l’ombra, sense adonar-nos que la llum no és res més que una ombra il·luminada i que l’ombra, per fosca que sigui, no ens defineix, ens defineix allò lluminós.”

Hi ha persones que, un cop superada la foscor, són llum per a elles, per als altres i per al món: “Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar una ciutat posada dalt d’una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel” (Mateu 5,14-16).