La pandèmia i les successives crisis econòmiques que hem viscut han cronificat la pobresa en moltes llars i han empitjorat les condicions de vida dels infants i joves a Catalunya. Ho reflecteixen les dades més recents relatives a la situació de la infància a casa nostra, com, per exemple, que el 32,5% dels infants menors de 16 anys es troba en risc de pobresa o exclusió social a Catalunya (quan a la Unió Europea aquesta xifra se situava el 2019 per sota del 18,5%).
O el creixent abandonament escolar (el 17% dels joves, 97.000, abandona els seus estudis de forma prematura, una dada que al conjunt de països de la Unió Europea està per sota del 10%) i els cada cop més freqüents problemes de salut mental (un de cada quatre infants d’entre 11 i 18 anys s’han autolesionat algun cop i el 43,4% han tingut pensaments de desitjar morir). Amb motiu de la commemoració del Dia Universal dels Drets dels Infants, la Fundació Pere Tarrés ha elaborat un document amb deu propostes per garantir els drets dels nostres infants i joves.
El 20 de novembre es va commemorar l’aprovació, el 1989, per part de Nacions Unides de la Declaració dels drets dels infants, que estableix els drets que haurien de tenir tots els infants. Aquesta data s’ha convertit cada any en un moment per recordar que milers d’infants d’arreu del món no tenen garantides prerrogatives tan bàsiques com el dret a l’educació, a un habitatge digne, a la participació o a la igualtat d’oportunitats, entre molts altres. En aquest context, la Fundació Pere Tarrés vol mostrar la seva preocupació també per les desigualtats en l’accés a les activitats de lleure educatiu.
Nombrosos estudis demostren els beneficis que la participació en programes d’educació en el lleure, com les activitats extraescolars, els esplais o caus, els casals o les colònies d’estiu, aporta al desenvolupament social i educatiu dels infants i adolescents. Malgrat això, no tots els nens i nenes tenen les mateixes oportunitats d’accedir-hi. Segons diverses dades, 140.000 infants i adolescents no faran cap activitat extraescolar aquest curs, mentre que un estudi de la Fundació Pere Tarrés indica que tres de cada quatre famílies que sol·liciten beques per poder gaudir d’activitats d’estiu (un 77%) se situen per sota del llindar de la pobresa. Una realitat que esdevé un factor greu de desigualtat social i educativa.
Amb el document, la Fundació vol posar el seu granet de sorra en l’imprescindible debat públic que ha de derivar en un veritable acompanyament a la infància per part de la societat. La Fundació Pere Tarrés té clar que la infància és una etapa clau en el desenvolupament de la persona, en la qual es comencen a construir la personalitat i els valors, i per això proposa accions que les administracions públiques poden posar en pràctica per millorar la situació de la infància.
Les deu propostes són les següents:
—Fomentar l’activitat d’educació en el lleure dels centres d’esplai i agrupaments escoltes, amb recursos suficients i estables i amb espais adequats. De la mateixa manera, afavorir que tots els infants puguin participar en activitats de lleure educatiu i culturals de qualitat.
—Potenciar l’acompanyament a la petita infància amb escoles bressol i altres serveis que ofereixen experiències educatives enriquidores i permeten la conciliació familiar en aquesta etapa crítica del creixement de la persona.
—Afavorir la participació dels infants en les decisions que els afecten i impulsar espais d’escolta activa sobre l’escola, salut, lleure o cultura, entre d’altres.
—Atendre les necessitats educatives especials, afavorint espais inclusius en totes les activitats i serveis.
—Acompanyar les famílies perquè disposin de les condicions laborals, culturals, educatives, d’espai i sanitàries que permetin que els infants creixin en condicions dignes i enriquidores.
—Afavorir la igualtat d’oportunitats en l’accés a la salut física, mental i emocional, i vetllar per necessitats, com ara l’esport, l’alimentació saludable, la salut mental, la salut bucodental i ocular, la logopèdia o les dificultats d’aprenentatge.
—Dissenyar una estratègia pública per fomentar l’ús responsable dels smartphones i de les tecnologies de la informació i la comunicació en els infants i joves, amb l’objectiu de garantir la seva salut mental.
—Impulsar la coordinació de tots els agents que treballen amb els infants: escoles, serveis socials, salut i centres d’educació en el lleure i no formal.
—Promoure els centres socioeducatius i garantir que siguin integradors amb tots els infants i que tinguin unes condicions de finançament i funcionament estables.
—Instaurar el concert social com a mecanisme habitual de prestació de serveis socials i educatius, d’acord amb les fórmules legals vigents, i es ponderi la qualitat i l’arrelament al territori, i així es doni estabilitat a serveis, equips i entitats.
