La Llei 39/2006 de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones amb Dependència, popularment coneguda com a Llei de dependència, porta disset anys en vigor. Impulsada pel govern socialista de Rodríguez Zapatero, redactada i aprovada molt ràpidament, va significar una aportació positiva en el seu moment, però el temps ha demostrat mancances de fons, tot i el recent pla de xoc de 600 M€: “El desplegament ràpid de la llei va fer que molts detalls en quedessin fora i, en tractar-se de serveis socials, hauria calgut més involucració de les comunitats autònomes per tractar-se d’una competència seva”, indica Joan Costa i Font, catedràtic d’Economia de la Salut a la London School of Economics.

“Caldria alleugerir els tràmits, ja que el temps d’espera en una població gran i amb deteriorament pesa molt, també sobre les famílies. Hi ha molta gent que mor pel camí”, sosté Carme Gargallo, responsable del programa de gent gran de Càritas diocesana de Barcelona.