A la carta encíclica Fratelli tutti, el papa Francesc comença el cinquè capítol titulat “La millor política” amb aquesta reflexió: “Per fer possible el desenvolupament d’una comunitat mundial, capaç de realitzar la fraternitat a partir de pobles i nacions que visquin l’amistat social, cal la millor política posada al servei de l’autèntic bé comú. En canvi, malauradament, la política avui sovint sol assumir formes que dificulten la marxa cap a un món diferent” (FT 154). Els nostres pobles necessiten llum per afrontar el moment actual i ajudar a viure amb dignitat humana.

El temps de l’Advent té molt a veure amb el tema de la llum. Hi ha una percepció espontània que ens predisposa a deixar-nos il·luminar i gaudir d’una major claredat per discernir com hem d’actuar davant d’un ambient de crispació i descontentament global. Hem de recuperar el gust de ser poble i animar-nos a refer una convivència que en molts llocs està afeblida. Quan el populisme envaeix els MCS i el llenguatge en general ignora la legitimitat de la noció de “poble” i ho patim.

Necessitem llum. A la nit de Nadal se’ns dirà que “el poble que caminava a les fosques ha vist una gran llum” (Is 9,1) i escoltarem sant Pere quan ens convida a reconèixer que som poble: “Vosaltres, que en altre temps no éreu poble, ara sou poble de Déu” (1Pe 2,10). Des d’aquesta perspectiva podem projectar un itinerari de reconstrucció de la mà d’Isaïes i de l’Evangeli. Els cristians no només hem d’encaixar les tensions que vivim com a poble, sinó que hem d’intentar superar-les oferint la nostra corresponsabilitat ciutadana, sempre amb vista al bé de tots. Que la llum de l’esperança ens animi a fer-ho.