Més de vint peces magistrals formen part de l’exposició In Excelsis. Llums del gòtic a la Il·lustració, que es pot visitar fins al proper 10 de març al Museu Diocesà de Barcelona. Aquesta mostra, inaugurada dimecres 29 de novembre, té com a propòsit principal commemorar el 800 aniversari de la recreació del pessebre de sant Francesc d’Assís a Greccio (Itàlia) el Nadal del 1123, la qual va ser la gènesi de la tradició de fer el pessebre a les nostres llars.
“La fecunda iconografia entorn del misteri de la Nativitat, plasmada al llarg dels darrers segles per grans artistes, és el nexe d’unió de l’exposició. A més, una selecció d’obres sobre sant Francesc d’Assís reflecteix l’interès que aquest sant ha despertat en la creació plàstica des de l’època medieval”, explica la historiadora de l’art i gestora cultural Helena Alonso, comissària de la mostra, que ha estat produïda per c2c Proyectos Culturales.
Les peces (olis, escultures, relleus…) pertanyen als fons del Museu Diocesà i de la catedral de Barcelona, al Museu de Montserrat i a la basílica de Santa Maria del Pi. “Hem volgut incorporar a l’exposició el gran patrimoni de què disposa l’arxidiòcesi de Barcelona”, assenyala Alonso. També hi ha obres procedents de col·leccions privades, com ara la de la Fundación Cajasol o la de Rivero–Bodegas Tradición.
Detall del quadre “Epifania”, de Juan Carreño de Miranda. Foto: Agustí Codinach.
El Naixement de la Mare de Déu, de finals del segle XV, de Pedro Berruguete és “una obra d’una factura excel·lent, una peça magnífica”, afirma Helena Alonso. Hi destaca la composició de tots els personatges (nou dones) i el contrast dels colors predominants, el verd i el daurat.
També són molt interessants quadres com la Nativitat, de Gérard de Saint-Jean; la Sagrada Família amb sant Joanet i un àngel, del Mestre de la Samaritana; la Mare de Déu amb nen, del Mestre d’Osma; Epifania, de Juan Carreño de Miranda, o Sagrada Família, d’Antoni Viladomat i Manalt.
Per primera vegada es poden contemplar dues escultures (l’àngel i la Mare de Déu), del segle XIV, pertanyents a una anunciació i concebudes per adornar l’escala d’accés al púlpit del cor de la catedral de Barcelona. “No en sabem exactament l’autoria, que oscil·la entre Jordi de Déu o Pere Ça Anglada”, informa la comissària. També destaca el Nen Jesús Salvador, de Ramon Amadeu, que durant molt de temps es va ubicar a l’altar major de la catedral.
Una de les obres mestres de la mostra és “Sant Josep i el Nen”, de Bartolomé Esteban Murillo. Foto: Agustí Codinach.
Una de les obres mestres de la mostra és Sant Josep i el Nen, de Bartolomé Esteban Murillo. “L’artista posa en relleu la tendresa del pare envers el fill, sobretot a través de la mirada i l’actitud”, comenta Alonso. Amb la mà esquerra, sant Josep l’acarona amb dolçor, mentre el mateix l’infant Jesús li agafa suaument els dits.
Així mateix, dignes d’admiració són els quadres Sant Josep amb el Nen, de Luca Giordano, “on el pintor accentua el sentit de protecció de la figura paternal”, i Visió de sant Antoni de Pàdua, d’Alonso Cano, “atordit davant del gest de la Mare de Déu de posar-li el nen Jesús als braços”.
Pel que fa a les representacions pictòriques de sant Francesc, cal fer esment els olis de Francisco Herrera el Vell, Vincenzo Carduccio, Francisco Bayeu i dos quadres del Cercle de Goya.
Detall d’un relleu barroc, de grans dimensions, que representa el naixement de Jesús. Foto: Agustí Codinach.
Formidable és un relleu barroc de talla policromada, de grans dimensions i d’origen desconegut, que representa l’escena del naixement de Jesús i que pertany als fons de la catedral de Barcelona.
El conjunt expositiu es completa amb un monumental pessebre popular realitzat per Agustí Garcia, de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, “en diàleg amb les pintures de l’absis de Polinyà del 1122, especialment il·luminades per tal de ressaltar l’escena de la Nativitat”, constata Helena Alonso.
