Andalusia prepara el Nadal. I no només a la litúrgia de l’Església, sinó al compàs de les tradicions populars. Al meu poble, Hinojosa del Duque, s’organitzen les “Misses del carrer”, que es desenvolupen durant els nou dies previs al 24 de desembre. Normalment els escenaris han estat les esglésies de Sant Joan Baptista i de San Isidre. Prèviament, el 14 de desembre la Mare de Déu del Castell es trasllada des de la seva ermita fins a Sant Joan Baptista i és dipositada al Portal de Betlem. Segons les fonts orals, el seu origen es podria situar en el darrer terç del segle XIX. Durant el XX es va seguir practicant, amb una interrupció durant la Guerra Civil i una altra als anys 70, i es va reprendre als 80.

Sembla que va existir una germandat simbòlica a cada carrer. Els veïns s’aplegaven a la casa del germà gran d’aquest carrer, al qual anava el Tío de la Tambora, que es presentava abans de la missa. Els germans de cada carrer sortien en comitiva darrere el Tío de la Tambora, que obria la marxa tocant l’instrument, tots camí de l’església per celebrar la missa corresponent. Cada germandat acudia a l’església a les 12 per preparar l’altar per a la missa de l’endemà. L’acte se celebrava llançant coets. A la nit, celebraven la festa a casa del germà gran de cada carrer.

Més recentment, s’ha perdut l’hora de l’alba i la missa té lloc a les vuit del vespre. Finalitzada, els assistents que pertanyen a un mateix carrer s’apleguen en algun bar. Malgrat que es caracteritza per una participació comunal, gaudeix de gran arrelament i la seva continuïtat sembla garantida. Cada poble va mantenint els seus costums, relacionats amb el Nadal. Batega en el fons, un sentiment profund popular d’esperança i de fe. Que prou falta que ens fa.