El 2 de desembre s’ha estrenat a l’església parroquial del Vendrell la Missa de Glòria de Pau Casals. Coincideix amb el 50è aniversari de la mort del mestre. La peça va ser escrita l’any 1892, quan Casals tenia 15 anys i estudiava al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i s’ha trobat als arxius de la Fundació Pau Casals.
La Coral Càrmina, dirigida per Daniel Mestre Dalmau, ha interpretat l’obra, amb tres joves solistes i amb acompanyament a l’orgue de Mercè Sanchís, que ha tocat el mateix orgue que tocava el pare de Pau Casals, que va ser l’organista de la parròquia.
La missa es desenvolupa dins l’estructura litúrgica habitual. Ja des del Kyrie es mostra com una obra diàfana sense complicacions, d’un estil romàntic tardà i amb molta reminiscència de la música litúrgica cristiana de l’Europa del segle XIX, on imperava un estil marcadament italianitzant.
El baríton menorquí Lluís Sintes ha escrit sobre el concert: “La veritable sorpresa fou veure com un noi de 15 anys era capaç de gestionar les veus de la coral amb mestria i trobant colors i girs força madurs per a un jovenet que tot just portava dos anys al Conservatori de Barcelona. I és que el veritable talent, per molt que t’ensenyin, és innat, i és per això que Pau Casals és qui és!”
Casals va escriure més de 80 obres, entre les quals trobem peces religioses com les dedicades a la Mare de Déu de Montserrat o l’extraordinari oratori El Pessebre. Encara existeixen obres inèdites, que la Fundació Pau Casals i l’Editorial Boileau estan posant a l’abast dels intèrprets. El Patronat de la Fundació és presidit pel pare abat de Montserrat, Manel Gasch, i n’és la vicepresidenta Marta Istomin, vídua de Casals.
La Missa de Glòria de Casals, ara estrenada, s’afegeix a la música sagrada d’Europa, que el Concili Vaticà II va demanar que “es conservés i s’incrementés amb la màxima cura el patrimoni de la música sagrada” (SC 114).
El papa Benet XVI escrivia parlant de la música sagrada: “L’art que l’Església ha creat és, juntament amb els sants que hi han crescut, l’única “apologia” vertadera que pot exhibir de la seva història.”
Una bella interpretació d’una missa escrita per un dels grans músics del segle XX esdevé un camí que condueix a Jesús, el camí a través del qual Déu mostra la seva salvació.
