És freqüent el comentari que són molts els batejats, però pocs els iniciats en el coneixement de Jesús i a la vida cristiana. Analfabetisme cristià? Una ignorància que no ens fa cap bé. Joan Baptista, el qui anuncia Jesús, diu que no el coneixem, tot i que ja és entre nosaltres. Ho creiem així? Pensem que “a qui s’arrisca, el Senyor no el defrauda, i quan algú fa un petit pas cap a Jesús, descobreix que ell ja esperava la seva arribada amb els braços oberts” (Francesc, EG 3). La iniciació cristiana ens obre a un encontre amb Crist que abasta tota la persona i dona un nou horitzó a la vida. D’aquí a poc celebrarem que Jesús va néixer, però sobretot, hem de celebrar que ja viu entre nosaltres.

Nadal ha de ser viure aquesta trobada personal amb Ell. “Invito cada cristià, en qualsevol lloc i situació en què es trobi, a renovar ara mateix el seu trobament personal amb Jesucrist o, almenys, prendre la decisió de deixar-se trobar per Ell, d’intentar-ho cada dia sense descans. No hi ha raó perquè algú pensi que aquesta invitació no és per a ell, perquè ningú no queda exclòs de la joia aportada pel Senyor” (íbid.). Més encara, “Germans, viviu sempre contents, no us canseu mai de pregar, donau gràcies en tota ocasió” (1Te 5,16).

És possible que, per a molts, l’esdeveniment del baptisme no hagi significat gaire cosa i que el seguiment de Jesús sigui sovint posat a prova. Per això, estem davant la necessitat d’un procés d’iniciació o reiniciació cristiana, obert a conèixer Jesús a fons. Pensem que només des d’aquest coneixement és possible l’enamorament, i que, coneixent més Jesús, l’estimem més i, com a resultat, ens estimem els uns als altres tal com ell ens estima.