Festa de la Immaculada Concepció. Lectura de l’evangeli de l’Anunciació. En l’homilia, el celebrant afirma que més enllà del dogma es centrarà en com Maria accepta, tot i que no li devia ser fàcil, el fet de ser la Mare de Déu. Ben segur “ho devia passar per la pregària” mentre es feia a la idea i acceptava la voluntat del Pare. I Josep? Volia marxar, desfer d’amagat el compromís, devia doldre’s de la situació en que es trobava. Per què jo? es preguntava en l’homilia el prevere. Però ho “passà per la pregària” i va acceptar una situació complexa per a un home.

Sovint he escrit sobre qüestions difícils d’entendre i més d’acceptar. Situacions de vida personal, professional, familiar que costen d’admetre. Formes de fer en el marc de l’Església, decisions que només s’entenen des de la pobresa humana, en el marc d’estructures de poder que provenen del medieval. És llavors quan, malgrat fer el que considerem convenient i sempre amb respecte a l’altre, convé “passar-ho per la pregària”.

Tota la nostra vida és important que respongui a una vida espiritual profunda. En aquesta s’afirmaran conviccions i formes de fer en coherència amb l’evangeli. De la pregària se’n derivarà serenitat, equilibri i connexió amb el transcendent. Però quan un topa amb el que valora com una profunda injustícia, quan no comprèn el perquè d’una decisió, quan costa acceptar la malaltia, és quan cal deixar-ho en mans de Déu i compartir-ho “passant-ho per la pregària”.

Si es vol, avui redactem una obvietat per al cristià, però cal una interioritat treballada per integrar la vida i els moments de dificultat. Procurem “passar-ho per la pregària”.