La ciutat italiana de Greccio, amb les seves característiques grutes, va ser testimoni privilegiat, l’any 1223, del primer pessebre vivent de la història. Gràcies a les Fonts Franciscanes sabem que sant Francesc d’Assís, que havia peregrinat a Terra Santa tres anys abans, va tenir la idea i el desig de celebrar la memòria de l’Infant que va néixer a Betlem enmig de la pobresa i de la màxima senzillesa.

El pessebre, 800 anys després, està en bona forma. Ho veiem en les múltiples exposicions de pessebres, de diorames i en els nombrosos pessebres vivents. També en els pessebres que fem en família al caliu de la llar o en els pastorets. La temporada 2023-2024 dels Pastorets de Catalunya compta amb més de 250 funcions repartides per 52 municipis d’arreu de Catalunya.

El pessebre és un indubtable patrimoni històric, cultural i artístic però també és l’“excusa” perfecta per aprofundir en el missatge catequètic i bíblic. En la carta apostòlica Admirabile signum, promulgada el desembre del 2019, el papa Francesc assenyala que “des del pessebre, Jesús proclama, amb humil poder, la crida a compartir amb els últims el camí cap a un món més humà i fratern”.

El pessebre, per tant, és una invitació a viure l’essència de Nadal en un clima d’austeritat i de senzillesa, molt allunyat de l’aparador consumista que se’ns ofereix. És també una invitació a compartir el que tenim amb els germans més necessitats. Segons Càritas, a Catalunya 1 de cada 3 llars té dificultats per fer front als subministraments, al menjar o el lloguer. El 13 de desembre Arrels Fundació va organitzar un nou recompte per saber quantes persones viuen al carrer a Barcelona. Una xifra que any rere any no para d’augmentar. Quan fem o contemplem el pessebre tinguem ben present aquesta humanitat ferida i oblidada i que tenim molt a prop nostre.