Arriba el Nadal amb tota la càrrega emocional de tradicions, sentiments i missatges. A Andalusia, especialment, els concursos de nadales i els pessebres vivents. A Còrdova han anat adquirint gran relleu els anomenats “Naixements” o “Pessebres”. El Nadal és una festa universal que va néixer a les entranyes de la humanitat amb la Gran Notícia, comunicada per aquells “àngels periodistes” a uns pastors que van estrenar també la primera nadala: “Glòria a Déu a les altures i pau als homes de bona voluntat.”

La Gran Notícia continua traspassant aquestes “entranyes” d’una humanitat afamada i assedegada d’amor, de justícia i de pau. Hi haurà mil definicions, però totes es resumeixen en una: “El Nadal és l’aposta de Déu per la humanitat, pels homes i dones febles i sovint desconcertats que som cadascun de nosaltres, pels que fa segles van ser i pels que seran en el futur. De tot arreu, de totes les maneres de ser amb totes les alegries i amb totes les tristors, amb tots els encerts i amb totes les equivocacions, amb les mostres més grans d’amor i també amb les infidelitats més grans.”

El Nadal és una festa lluminosa, una festa d’esperança i de tendresa: “El Fill de Déu que es fa home i que ens crida a viure un camí, i que ens ensenya on hi ha la felicitat veritable.”

Des d’Andalusia, a tots vosaltres, amics lectors, i molt especialment als andalusos que viuen a terres catalanes, els meus millors desitjos de felicitat. Alain Vigneau, que va convertir el seu patiment en art, deia que “som més amorosos dels que ens mostrem i que el que més ens fa patir és no poder treure tot l’afecte que hi ha en nosaltres”. El Nadal és el millor moment per sentir-nos “salvats, al costat del pessebre de Betlem”.