Cada 26 de juliol celebrem la festa de sant Joaquim i santa Anna, pares de Maria i, per tant, avis de Jesús. El cert és que si llegim el NT i cerquem en els evangelis de la infància no n’hi ha cap referència. Si ampliem el cercle de la lectura, però, ens els trobem en el Protoevangeli de Jaume, un text “apòcrif”, o millor dit, “no canònic”. Aquest text, juntament amb d’altres, va influenciar la litúrgia i l’espiritualitat del cristianisme naixent, conjuntament amb els textos que van acabar formant part del cànon.

El text presenta Joaquim i Anna com un matrimoni que no ha sigut beneït amb descendència. Les ofrenes i les pregàries seran escoltades i un àngel es presentarà a Anna amb l’anunci que serà beneïda amb una descendència de la qual tothom parlarà. El text continua explicant el naixement i la vida de Maria fins a ser mare de Jesús. La seva lectura revela com l’autor, o autors, coneixia els evangelis canònics (va ser escrit entre els segles II i IV aC), i recull altres detalls que es troben arrelats a la tradició —és l’origen, per exemple, de concebre Josep com un home vidu i vell o el fet de néixer en una cova.

Aquesta tradició va ser recollida segles més tard (c. 1260) per Iacopo de Varazza al seu llibre Legenda sanctorum, més conegut com la Legenda aurea. Un recull de més de 150 vides de sants i santes, obra encara consultada pels historiadors de l’art per conèixer-ne la iconografia. L’obra es va estendre arreu i se’n van fer nombroses còpies, reflex de la seva gran popularitat. Una de les primeres adaptacions és de finals del mateix segle XIII en català, Vides de sants rosselloneses, i la tradició s’estén fins als nostres dies, connectant-nos així amb els primers cristians.