Per segon any consecutiu, l’Ajuntament de Barcelona ha publicat el reconeixement a les entitats amb cent o més anys i una acreditada trajectòria vinculada amb la ciutat. Si l’any passat ja hi havia el Col·legi Claret de Barcelona, l’Escola Pia Sant Antoni, les Escolàpies Sant Martí, Vedruna Àngels Barcelona i Vedruna Gràcia, enguany, de les trenta-dues distincions, n’hi ha nou d’escoles cristianes: Jesuïtes del Clot, el Col·legi Mare de Déu dels Àngels, l’Escola Nostra Senyora de Lurdes, l’Escola Pia Sarrià, l’Escola Sagrat Cor Diputació, les Escolàpies Llúria, la Fundació Dominiques de l’Ensenyament, La Salle Comtal i La Salle Horta. No podem sinó celebrar aquest reconeixement civil que posa en valor el compromís socioeducatiu de les escoles cristianes a la Ciutat Comtal tot esperant que, si se segueix aquesta iniciativa, la llista es vagi fent més àmplia i visible.
Deia ja l’apologeta anònim de la carta a Diognet, a les acaballes del segle II, que “els cristians són en el món allò que l’ànima és en el cos” o, en paraules evangèliques, que són “sal de la terra” o “llevat en la pasta” (Mt 5,13; 13,33). Semblantment, les escoles cristianes col·laboren pel bé comú de la societat i el conjunt del sistema educatiu de forma discreta, bé donant-li sabor i saber, bé fent-la créixer. Així i tot, malgrat la senzillesa de l’acció educativa i evangelitzadora que duen a terme aquestes escoles en el seu llarg quotidià, s’agraeix que sigui “el cos social” -en aquest cas representat per l’Ajuntament de Barcelona- qui reconegui “l’ànima” que aporten a la vida ciutadana. Una “ànima promotora” que enllaça amb el caràcter propi i compartit, cristià, de totes elles.
Les escoles cristianes col·laboren pel bé comú de la societat i el conjunt del sistema educatiu de forma discreta, bé donant-li sabor i saber, bé fent-la créixer
Finalment, aquestes escoles són a la llista i han perseverat en el temps perquè, alhora, comparteixen el lema del darrer congrés de l’Escola Cristiana -el “Quòrum 23”, celebrat el 19 d’octubre passat–, que és afirmar-se en el “Som futur”. L’esperança que va moure l’aparició aquestes escoles d’iniciativa social amb alenada cristiana segueix empenyent amb força avui perquè el projecte és ben viu, sent-ne una bona mostra la confiança de totes les famílies que continuen apostant-hi. Som escoles ben arrelades a la història de la ciutat i al seu teixit social, certament, però també volem seguir donant avui els fruits pels quals puguem ser reconegudes demà.