Finalment, els Mags em van deixar també els seus regals, els que jo demanava a la meva carta.

Primer, passió per la vida i pel proïsme, tot i que ho percebi molt llunyà.

Segon, evitar tot sentiment negatiu i pessimista fent cas del consell del poeta: “Contemplar sempre el costat assolellat de la vida.”

Tercer, algú va titular una pel·lícula tot afirmant que “La vida és bella”. I l’argument es desenvolupava després en un camp de concentració. Increïble!

Quart, “caminant continua el teu camí”. La frase estava escrita en una paret, mig perduda entre gargots. El gran error seria “voler ser com els altres”. Algú va fer la denúncia: “Benaurats els nostres imitadors, perquè d’ells seran els nostres defectes.”

Cinquè, una capital andalusa ocupa el primer lloc en qüestió “d’infidelitats”. I un no s’explica com es fan aquest tipus d’estadístiques!

Sisè, hi ha dos consells que sovint sentim: “Sigues feliç” i “Cuida’t”. Per aconseguir el primer, cal que “ens deixin”. I per aconseguir el segon, cal que “ens acompanyin”.

Setè, temps de cruïlles, temps d’inquietuds, temps de guerres. Sense adonar-nos que “la guerra més important és la que lliurem amb nosaltres mateixos”, entre els que “estimem i hem de fer”, entre el que “podem” i el que “ens resulta impossible”.

Vuitè, “la vida és un floc de neu sobrevolant un incendi”, diu Jesús Montiel. Com per no prendre-s’ho seriosament!

Novè, mai no oblido el consell de Teresa de Calcuta: “Somrieu sempre.” La missionera va dir que “la pau comença sempre amb un somriure”.

Desè, en l’esfera d’un rellotge públic, a Tel Aviv, podia llegir-s’hi: “És més tard del que et penses.” I el vianant va anotar la frase amb un cert calfred a l’ànima.