La mostra és una iniciativa de la Direcció General de Difusió, en col·laboració amb la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. Produïda per l’Observatori del Paisatge de Catalunya per encàrrec de Palau Robert, l’han comissariat el director de l’Observatori, Pere Sala i Martí, juntament amb Jordi Grau, Joan Reguant i Joan Nogué. Es pot visitar al Palau Robert (Barcelona), fins al proper 2 de juny.
L’exposició està organitzada en tres àmbits. El primer és descriptiu de la gran diversitat paisatgística i se centra en set paisatges on les construccions de pedra seca en formen part intrínseca i notable. Destaquem, entre altres, l’altiplà de la Terra Alta, les Garrigues Baixes o la Vall del Corb.
El segon àmbit s’atura en una sèrie de característiques i valors que fan de la pedra seca un bé universal amb vuit conceptes per dimensionar-la, com ara “arreu”, “natural”, “respecte a l’entorn” o “cost ambiental zero”).
El tercer àmbit es dedica al repoblament del món rural i les conseqüències positives que té per a la recuperació del paisatge. S’hi fan servir entrevistes a persones que duen a terme aquestes iniciatives de recuperació i revitalització del món rural.
Foto: Palau Robert.
L’art de la pedra seca va ser inscrit a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco el 28 de novembre del 2018. Catalunya va formar part, des del primer moment, de l’equip transnacional redactor de la candidatura; de fet, el Mediterrani en general, i Catalunya en particular, és una de les zones més riques del món en construccions de pedra seca.
Com queda palès a les sales 1 i 2 de Palau Robert, la pedra seca no representa només un dels trets més característics dels nostres paisatges i un llegat patrimonial extraordinari, sinó que és, sobretot, una autèntica font d’inspiració i un contenidor excepcional d’aquells valors que tant ens hauran de servir per fer front als desafiaments del món actual.
Eva Pomares, directora general de Difusió, explica que “l’objectiu és posar una nova mirada a un llegat mil·lenari com ho és la tècnica de la pedra seca i de la qual Catalunya és una de les zones més riques. També demostrem la seva plena vigència i modernitat en el món rural i en el marc de la crisi climàtica que vivim”.