Un dels consells de l’apòstol Pau als cristians de Tessalònica és: “Examineu-ho tot i quedeu-vos amb el que és bo. Allunyeu-vos de tota mena de mal” (1Te 5,21-22). Consell que no s’ha de prendre sinó després de tenir en compte els dos anteriors versets: “No sufoqueu l’esperit, no menyspreeu les profecies” (19-20).

Amb quanta facilitat es menysprea la Paraula, o el Magisteri, quan es vol jutjar tot des del prisma de l’esperit humà, tot oblidant que el Senyor és l’Esperit i que on hi ha la Paraula i l’Esperit del Senyor allà hi ha Llibertat (2Co 3,17).

Allunyar-se de tot tipus de mal no significa només allunyar-se de tot el que és o sembla religiosament incorrecte. També significa allunyar-se d’un mateix, ser lliure dels prejudicis propis, tenir la llibertat del Senyor i del seu Esperit per poder fer Vida la lletra de la seva Paraula.

Jesús, després de parlar sobre els manaments irrompibles de la Llei, com el nou Moisès i legislador d’una nova Llei, “la de l’amor”, diu: “Si algú t’obliga a portar una càrrega durant un quilòmetre, acompanya’l dos; dona a qui et demana; no et desentenguis de qui et vol manllevar” (Mateu 5).

El sol i la pluja són benediccions de Déu, i Jesús a l’evangeli ens recorda que Déu fa sortir el seu sol sobre bons i dolents, i envia la pluja a justos i injustos. Així que no ha de ser motiu d’escàndol això de beneir tots els homes, malgrat… L’escàndol hauria de ser això de voler beneir només els bons. Què té això d’extraordinari? Ser de Crist, creure en ell no consisteix només a mirar de ser bons com Ell, sinó PERFECTES en l’Amor.