El Centre Investigació i Acció Comunitària de la Universitat de Sevilla (CESPYD) i el Servei Jesuïta a Migrants (SJM) han publicat un informe d’apropament a la situació de la salut mental de persones que estan tancades als Centres d’Internament d’Estrangers (CIE).

Es tracta del primer estudi d’aquest tipus i és fruit de la reflexió crítica de les entitats del SJM a partir de les seves visites i de la recerca acadèmica. Algunes troballes d’aquest informe ja es van avançar a l’informe CIE 2022 del SJM el juny del 2023.

Els principals resultats de l’estudi constaten que el 70% de les persones enquestades presenta una simptomatologia elevada d’ansietat i depressió, i es consideren casos necessitats de tractament

Dos de cada deu persones admeten que s’han intentat autolesionar durant l’estada al CIE. El 70% de les persones van començar amb aquesta simptomatologia arran de l’internament al CIE, i prevalen per sobre de la mitjana situacions de nerviosisme, tensió, inquietud, soledat, tristesa, atrapament, excés de preocupació o problemes per dormir.

Un altre aspecte que tracta l’informe té a veure amb qüestions relatives a la qualitat de vida. Les persones internes majoritàriament senten seguretat al centre, amb valoració alta de l’atenció sanitària o la seva relació amb la policia, però hi ha una percepció negativa de l’atenció  jurídica a causa de la manca d’informació i dificultats de comunicació amb els advocats, així com la qualitat de l’alimentació als centres.

Les persones internes comenten que hi ha mitjans per preservar la salut mental als centres, entre els quals destaca la possibilitat de practicar esport, caminar o altres activitats físiques o de lleure.

El 87% està disposat a acudir a un servei d’ajuda psicològica, si fos ofert pel CIE. Per això, l’informe recull recomanacions a les autoritats com tenir un servei d’acompanyament psicològic amb competències culturals adequades i accessible.

També aposta per espais de suport, diàleg i reflexió; disponibilitat d’activitats esportives i de lleure; millorar l’atenció jurídica; minimitzar els temps d’espera i prioritzar les mesures cautelars previstes per la llei, deixant l’internament com a últim recurs.

Per a aquest estudi s’han fet 87 entrevistes amb una metodologia especialitzada en símptomes relatius a la salut mental a persones internes als centres d’Algesires, Madrid i València.

La durada mitjana d’estada a Espanya de les persones entrevistades era de cinc anys, i la nacionalitat majoritària de procedència era el Marroc i països de Llatinoamèrica.

L’estudi defineix els CIE com a espais de risc per al desenvolupament o exacerbació de problemes de salut mental entre les persones internes

També hi ha dificultats de comunicació amb professionals i sentiments d’humiliació. L’Estat és el responsable de garantir el dret a la salut de les persones internes i l’estudi alerta que la detenció contribueix a una salut mental pobre.

Per això, destaca que la salut mental és un dret humà a preservar i fer valdre.