Cal anar directament a l’Evangeli per veure que entre les prioritats pastorals de Jesús hi ha sobretot els malalts. L’activitat de Jesús és frenètica, però amb un gran equilibri per la seva part, perquè la sap unir a moments intensos de pregària, de contacte amb el seu Pare. La passió de Jesús pels malalts i necessitats ens duu a una reflexió: no és cristià viure de la queixa i la lamentació; més aviat, hem de pensar que estem en un moment en el qual també podem optar per unes prioritats en la nostra relació amb el Senyor i amb les persones, que ens ajudaran a organitzar la vida des de Jesús. 

Es tracta, doncs, de promoure un estil de vida més d’acord amb l’Evangeli i, com a conseqüència, rehabilitar aquelles persones que estan prostrades al llit del dolor físic i psíquic, en el sofriment per l’alienació que pateixen, en la marginació que produeix la indiferència, l’enveja, la incomprensió, l’odi i la venjança. Quan l’esperit del mal posseeix algú, Jesús es presenta com el qui venç i fa que la persona recuperi la seva dignitat i la seva llibertat. 

Evangelitzarno és només anunciar l’Evangeli amb la paraula o la predicació, tampoc no es tracta sols d’escoltar-lo, sinó també de posar-lo en pràctica. La proximitat de Jesús envers tothom, especialment de cara als malalts que esperen curació i envers tot aquell que té necessitat de salvació, ens estimula i anima a fer de la nostra vida una entrega a una forma de donar a conèixer l’Evangeli que inclou paraules i fets alliberadors, actituds i accions de transformació personal i social. És el canvi que Déu espera amb la nostra conversió a ell i a tot aquell i aquella que són la seva imatge i semblança.