Coincidint amb l’inici d’aquest curs escolar i amb el mateix títol que acabeu de llegir, vaig escriure un article reflexionant sobre l’estil de l’acció pastoral de les escoles cristianes d’avui. La reflexió venia a propòsit de la malaurada notícia de la troballa d’un nadó mort a les platges de Roda de Berà el juliol de l’any passat, una nena que havia caigut, amb la família i companys, de la pastera en la qual viatjaven cercant dignificar les seves vides. Tots ofegats! Si ho recordeu, parlava d’actuar a l’escola des d’una pastoral encarnada en les persones que pateixen injustícies tan greus com la dels qui fugint de casa per preservar la vida, sovint la perden en el mar, o si arriben a costa, no són gaire ben rebuts. Doncs ara que reprenem el curs després de Nadal, ens tornem a trobar trasbalsats per la guerra a Gaza, un vell conflicte que fa mesos que truca a la porta de les nostres consciències occidentals, sense oblidar la invasió d’Ucraïna, que no acaba però que ja s’oblida, o tantes guerres i conflictes eterns a l’Àfrica i Sud-amèrica, molts d’ells provocats per interessos polítics i econòmics que, vergonyosament, són molt propers a nosaltres.
I quina és la resposta que donem des de l’escola, davant d’aquestes situacions tan crues i desesperançadores? Doncs, sigui com sigui, hem de donar respostes sense distàncies per no trair l’essència de l’Evangeli, que és proximitat, que és família, que és amor implicat. La nostra Pastoral no és la de passar pel costat, mirar, doldre’ns de la situació però seguir el camí perquè l’obligació del dia a dia ens marca els tempos (Lc 10,25-37) o la de tafanejar el que passa davant els ulls rere la finestra, sinó que és la Pastoral de l’estimació absoluta i sense condicions, la de la mirada que mobilitza contra la injustícia, la que ens enfanga i ens embolica amb l’altre i, a sobre, ens fa feliços.
Aquesta és la Pastoral de la Veritat, la que provoca la mirada atenta al nostre voltant amb l’actitud del qui no ho fa per controlar tot el que s’hi cou sinó al contrari, amb l’actitud del qui vol veure què hi està passant i, sobretot, què és el que fa falta perquè el món sigui més digne i just per a tothom. La Pastoral de la Veritat és la que provoca, en els alumnes, professors, PAS i famílies, una mirada que hi veu, que comprèn el que hi veu i que, des de la discreció i el respecte més absolut, està pendent de les necessitats de l’altre (Jn 2,1-11).
És la que ofereix la possibilitat de viure, des de l’Evangeli, experiències transformadores de la pròpia persona i del que l’envolta, i no tant la possibilitat de participar en actes cuidats i lluïts; és la que ofereix la possibilitat de mirar el món amb els mateixos ulls de Jesús, i de denunciar, sense pal·liatius, el que impedeix que tothom, en qualsevol indret de la Terra, tingui una llar digna i segura. Bon any.
