Des de l’acció de Mans Unides i la Pastoral de la Salut, com a veus de l’Església, se’ns fa veure l’efecte d’ésser humà i la necessitat d’escoltar els clams del món global i de la societat més propera. Però és des de l’Evangeli que aquest clam ens compromet encara més. Llegint-lo veim que algú prega des de la marginació més repulsiva: és un malalt, un leprós que surt a l’encontre de Jesús, s’agenolla, suplicant-li: “Si voleu, em podeu purificar.” És una pregària feta des de la marginació física i moral més repel·lent: malaltia contagiosa i rebuig social. Jesús s’acosta i dona la salut, vol salvar la persona perquè doni glòria a Déu i li diu: “Sí que ho vull: queda pur.”

La salut de les persones i la seva integració social són un dels objectius de l’actuació de Jesús i posa en evidència a favor de qui està Déu. Jesús vol que arribin a descobrir que Déu és Amor, bona notícia del Regne que ha vingut a inaugurar amb els seus signes, entre ells la curació dels malalts i estar al costat dels pobres. Vet aquí la novetat que els cristians humilment hem d’aportar amb tot gest humà d’atenció caritativa i solidària envers els més necessitats.

El papa Francesc ens convida a fer-ho realitat quan diu que “hem de decidir transformar els nostres cors, els nostres estils de vida i les polítiques públiques que governen la nostra societat. Unim les nostres mans i fem passos valents perquè la justícia i la pau flueixin en tota la terra”. Per això, cal donar suport a les comunitats i institucions socials que prioritzen el seu treball en favor dels més necessitats de tota mena, i als polítics i agents econòmics que es decideixen per fi a treballar a favor del bé comú.