Quaresma ens convida a la conversió i a la renovació espiritual i per aquest motiu atorga als fidels una clau d’interpretació litúrgica molt intensa a la doble escena que narra Marc (1,12-15): Jesús va al desert, després de rebre el baptisme de Joan i hi entaula una lluita espiritual amb Satanàs. Sortint-ne vencedor torna a la vida dels humans, ja al marge del ministeri profètic de Joan, el seu mestre històric. Fem-ne una lectura com si fora una icona, útil per a la nostra confessió de fe i del nostre testimoniatge de vida cristià.

Jesús és endut al desert per l’Esperit. L’Esperit Sant és qui ungeix la naturalesa humana de Jesucrist, fent-lo profeta del Pare, i per mostrar que Crist participa totalment de la vida profètica, en el desert fa front a les nostres temptacions i lluites. Unió amb el Pare (en el cas de Crist) i fe en Déu Pare (en el nostre cas), unida a l’oració i el dejuni, són les armes per sortir-ne victoriosos. Ara bé, el profetisme de Jesús és un ministeri que inclou la convivència amb els humans.

Jesús torna a la vida social i hi predica el Regne de Déu pròxim, i ho fa mitjançant una crida a formar part de l’Ecclesia del Senyor, participants d’un viatge espiritual compartit amb els germans en la fe i la caritat. La doctrina del Senyor és vital, com també els seus signes prodigiosos. Tanmateix, recordem que el primer signe que, segons Marc, l’evangelista, fa el Senyor és convocar els humans per mitjà de la seva crida a esdevenir profetes de l’Evangeli, del misteri de Déu, i a deixar les nostres vides per adherir-nos a la novetat cristiana, que inclourà la Passió però també la victòria pasqual, quan ens arribi el moment, com li va arribar a Jesús a la Creu.

Quaresma, doncs, és un temps que, amb pràctiques penitencials i compromís comunitari, pretén que renovem la nostra experiència baptismal, renovem la recerca de la santedat i ens acostem més a Jesús. Ell ens estima i ha donat la pròpia vida per salvar-nos de la dinàmica perniciosa del pecat i la mort. Ara bé, Quaresma no és només un temps d’abnegació i privació voluntària, que és essencial per definició, també és temps de gràcia i renovació. Com Jesús va sortir del desert ple de l’Esperit Sant i disposat per desenvolupar el ministeri sagrat, també nosaltres, del desert quaresmal, amb dejunis, oracions i misericòrdia, en sortirem renovats i a punt per celebrar el Misteri pasqual i ser testimonis de la gràcia en el nostre quotidià. Que aquesta Quaresma sigui un temps de benedicció i creixement espiritual per a tots nosaltres.