El Càntic dels Càntics és l’únic llibre de tota la Bíblia on no surt anomenat Déu enlloc, raó per la qual alguns van discutir si realment aquesta obra es podia considerar canònica.

Els savis d’Israel van sortir a defensar-lo. El rabí Akiba va declarar que el món no tindria cap sentit si no fos pel dia en què el Càntic dels Càntics fou entregat al poble d’Israel, perquè “totes les escriptures són santes, però el Càntic dels Càntics és el sant dels sants”. Akiba fa notar que “càntic dels càntics” és anàleg de “sant dels sants”. El Càntic dels Càntics és el llibre més sagrat de totes les escriptures perquè, en èpoques en què el poble d’Israel no havia tingut temple, feia present l’indret més sant del santuari de Jerusalem, on habitava la presència de Déu.

Una de les imatges més fascinants del Càntic dels Càntics és la del jardí. El jardí de l’amor és el lloc de trobada dels amants, és també el cos de la dona i de l’home. Així, el lector torna a entrar al jardí de l’Edèn. Per a la mística jueva, el temple s’alçava dins del jardí de l’Edèn. La Bíblia ens narra que el temple estava decorat amb imatges relacionades amb el paradís: les columnes tenien forma de lliris; hi havia magranes esculpides als capitells; els braços del canelobre d’or tenien la forma de la flor d’ametller; l’interior del temple era tot revestit de cedre i la pedra no s’hi veia (cf. 1Re 7,18-20; Ex 37,17-24).