Els episodis de la vida de Jesús narrats en els Evangelis han de ser llegits sempre a la llum de la resurrecció del Senyor. En primer lloc, perquè, de fet, els Evangelis han estat escrits després de la resurrecció de Crist i per això el que conten, des de la concepció fins a la mort, pren llum pròpia quan és il·luminat des de l’esplendor de Pasqua. Però en segon lloc, i per una raó molt més important, és perquè la realitat actual de Jesús és pasqual, viva i gloriosa. Jesús ha veritablement ressuscitat d’entre els morts i ja no mor més. Per això, malgrat que en celebrem el naixement, la mort, i recordem tot el camí que va de Betlem a Jerusalem, del pessebre a la Creu, el Jesús real és el Jesús viu i gloriós. Ni Jesús infant ni Jesús crucificat existeixen realment, perquè el qui és realment viu i existent és el Jesús ressuscitat, el Jesús gloriós, que seu a la dreta de Déu. I, per això, no només hem de llegir l’Escriptura des d’aquesta òptica, sinó que hem de viure la nostra vida des de la certesa que prové de la fe que Jesús viu i es fa present enmig nostre de manera plena i real.
També hem de viure des d’aquesta perspectiva l’encontre d’avui amb aquest Evangeli. El temple pot ser banalitzat i, fins i tot profanat, fent-ne un mercat. Però Jesús es capaç de construir en tres dies el santuari del seu cos: és capaç de rejovenir i renovar l’Església entera i tots i cadascun dels nostres cors. Perquè la seva és una joventut eterna, capaç de donar vida, i vida a desdir, a qui creu en Ell. Perquè la seva és la vida mateixa, la que és incapaç de morir. A la llum pasqual, a la llum de la seva vida, incorporats a Ell, podem purificar els nostres cors, perquè, foragitats els pensaments i comportaments mundans, puguin esdevenir santuari de Déu per mitjà del seu Esperit Sant que pot clamar dins nostre: “Pare.” En efecte, més que el que pugui passar en el temple, ens ha de preocupar el que passa al nostre cor, i el crit de Jesús als mercaders del Temple: “Traieu això d’aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare”, ha de ressonar profundament dins nostre per tal que les preocupacions i els problemes d’aquest món no converteixin el santuari dels nostres cors en un mercat. A això ens ajudarà si reconeixem plenament la presència en nosaltres d’aquell que ha ressuscitat d’entre els morts, d’aquell que, en aquest nou camí quaresmal cap a la Pasqua ens proposem de rememorar i deixar que, un cop més, purifiqui els nostres cors. És Ell qui viu i regna plenament perquè ha ressuscitat d’entre els morts i ja no mor més.
