La paraula “avarícia” surt a la BCI en 4 cites:

A 2Ma 4,50: “En canvi, Menelau, gràcies a l’avarícia dels qui governaven, es mantingué en el poder (…)”

A Sv 10,11: Quan “l’avarícia dels seus explotadors l’oprimia, la Saviesa li feu costat i l’enriquí”.

A Rm 1,29: “S’han omplert de tota mena d’injustícia, dolenteria, avarícia i maldat; se’ls veu plens d’enveja, homicidis, baralles, enganys, malícia; són murmuradors.”

A 2Pe 2,14: “Tenen els ulls afamats d’adulteri i insaciables de pecat. Sedueixen els indecisos, el seu cor està avesat a l’avarícia, són dignes de maledicció.”

Hi ha moltes reflexions sobre els diners i l’afecció a les coses que estan totalment relacionades amb l’avarícia. A Coh 10,19b: “Menjar i beure és possible amb diners.” Sir 5,1: “No et refiïs de les teves riqueses fins a pensar que elles et basten.” Sir 31,1: “Les preocupacions no deixen dormir el ric.”

El terme “avarícia” es refereix a l’afecció de les coses en general i a fer creure que els diners són l’únic útil per assolir tot el que es vol tenir o posseir.

La reflexió de tots els temps és el reconegut atractiu que té el diner, tant per a les persones que en tenen molt com per a les que no.

El perill dels diners i de l’afecció a les coses és un tema molt present també avui. Converteixen l’avarícia en un vici perquè donen un valor desproporcionat al que tenen realment les coses i ens fan creure que ens poden proporcionar pau, felicitat, seguretat i poder, i així pensar que l’ésser humà pot fer el que vulgui amb la seva vida i amb el que posseeix.