“Davant de la vida, ni optimismes, ni pessimistes; senzillament, realistes.” La frase és d’un bon amic al qual li agrada “contemplar la vida i filosofar sobre ella”. Em comenta: “Sempre m’ha impressionat la frase d’Antonio Machado: ‘De cada deu caps, un pensa, els altres envesteixen.’” D’aquí, aquest decàleg urgent per viure amb optimisme. De vegades, no calen grans principis per “triomfar”. De vegades, les claus més petites poden col·locar-nos en el camí de l’èxit personal.

—Sorprèn-te: no visquis avorrit, ni tampoc de braços plegats. Crea les teves pròpies sorpreses i comparteix-les.

—Sigues agraït: adona’t dels “regals invisibles”. I de tants dons com rebem, sense que ens n’adonem.

—No et queixis: o millor, no et queixis tant. Perquè potser, “queixar-se és el passatemps dels incapaços”.

—Fixa’t fites i objectius: és veritat que “es fa camí caminant”, però el rumb i les fites les escollim nosaltres.

—Creu en la inspiració: Picasso deia que “la inspiració existeix, però que ha de trobar-nos treballant”.

—Gaudeix: la primera cosa és aprendre a gaudir. I de què? A ser possible, de tot. Però aquest “de tot”, gairebé sempre ens exigeix també el “amb tots”.

—Viu amb passió: sí, però el pòrtic sempre ha de ser la il·lusió. La il·lusió brolla de l’ànima; en la passió, potser intervingui més el cos.

—Arrisca’t: sí, però sense passar-se i sense perdre la vergonya, ni l’educació, ni el respecte a tothom.

—Intenta el silenci: com si fos una delícia, prova a callar, cerca el silenci. Assaboreix-lo. A soles, acompanyant els que parlen massa.

—Tingues una resposta a punt: essencial per als caminants. Cal portar una resposta a punt, a la motxilla, per a una pregunta. I una solució, per a un problema. I un argument, per a una discussió. Són tres “eines” per a la “seguretat existencial”.