En aquest mes de març, mes de les dones, hem vist arreu del món concentracions per recordar que encara som molt lluny de caminar en igualtat com a éssers humans, homes i dones. L’Església no només no s’escapa d’aquesta injustícia, sinó que va a la cua de la societat en la consideració de la dignitat igual d’homes i dones.
Lluny de ser la comunitat d’iguals de la qual es va envoltar Jesús, on elles van participar com a deixebles i diaconesses, l’Església dels nostres dies és una estructura piramidal amb els homes cèlibes al capdavant. En les darreres setmanes s’han mobilitzat a l’Estat espanyol grups de dones catòliques a 26 ciutats sota el lema “Memòria i Esperança, fins que la igualtat es faci costum”.
Aquests grups demanen que el clericalisme deixi de ser, com diu Francesc, aquest “flagell que fa mal a l’Església i esclavitza el sant poble fidel de Déu” i que, en canvi, es faci costum la fraternitat, la dignitat de tota persona i el seu dret ple a participar de tota la vida de l’Església, incloent-hi la sacramentalitat i la presa de decisions.
En el seu camí de reivindicació aquests grups uneixen les seves veus a les de les dones (i també homes) d’arreu del món en l’Església catòlica. És una llavor d’esperança que ja està brotant i experimentant-se en la taula sinodal i en tantes taules compartides entre homes i dones seguidors de Jesús de Natzaret.
