En la celebració del Dia del Seminari, hem de dir que a tots ens interessa que hi hagi respostes valentes a la crida que Déu fa a cadascú. No tan sols ho volem i ens interessa, sinó que hem de fer el possible perquè aquestes respostes hi siguin, després que hàgim ajudat a discernir quan algú es planteja la seva vocació o quan l’ajudam que se la plantegi.

Som conscients que quan es parla de crisi vocacional es tracta més aviat de crisi de resposta a la crida que Déu fa a cadascú i, és en aquesta direcció d’ajuda que hem de fer el possible perquè ho treballem amb un compromís formatiu seriós des de qualsevol instància educativa, sigui dins l’àmbit de l’Església o, per la presència del laïcat, en altres espais seculars. La crida, que sempre ve de Déu i l’escoltem des de la fe, es pot fer sentir a qualsevol lloc i ser dirigida a qualsevol persona, com ho fa Jesús quan diu “Vine amb mi, segueix-me!”. El que ens toca a nosaltres és crear el clima favorable perquè la crida sigui detectada, escoltada, meditada, discernida i resposta.

És important que, tant si el plantejament vocacional és a l’època adolescent com a l’edat adulta, hi posem la màxima atenció, dedicació i acompanyament. No podem perdre temps. La necessitat de preveres és de cada dia més gran i proveir el Seminari de candidats és urgent. Serà bo que cadascú es demani amb sinceritat què fa per promoure vocacions i si el seu testimoniatge és evangèlicament contagiós. Fins i tot i, des de la prudència, podem ser intermediaris i ajudar a discernir la crida i acompanyar en la resposta. Es tracta de ser bons sembradors, ja que quan hi ha generositat en la sembra, la terra retorna el fruit amb escreix.