Voldria parlar d’algunes dones de la Bíblia. Són les que Mateu situa a la genealogia de Jesús: Tamar, Rahab, Rut i Betsabé (la dona d’Uries). La cinquena és Maria.

Si llegim la Bíblia ens adonarem que la història d’aquestes dones té quelcom de trencador. Totes estan en una situació irregular i marquen un punt d’inflexió en la dinastia familiar.

Farem un breu repàs de les quatre avantpassades més famoses de Jesús, per endinsar-nos en futurs escrits en la història de cadascuna.

Qui és Tamar? La nora de Judà, el patriarca fill de Jacob. Tamar acaba allitant-se amb el seu sogre per engendrar un hereu que perpetuï el llinatge. Avui ens escandalitzaria!

Rahab és la prostituta de Jericó, que obre les portes de casa seva als espies de Josué i els salva la vida, permetent que, més tard, la tropa israelita conquereixi la ciutat. Supervivent astuta, tampoc sembla una dona modèlica!

Rut sí que és una noia exemplar, fidel a la seva sogra viuda, treballadora i abnegada, que rep el seu premi casant-se amb Booz, avantpassat de David. Però Rut no és una filla d’Israel, sinó una estrangera moabita!

Betsabé la coneixem millor: amant adulterina del rei David, després de la mort del seu espòs es casa amb ell. La història és truculenta. Betsabé, més tard, conspirarà perquè el seu fill Salomó sigui designat hereu, i ho aconseguirà.

Finalment, tenim Maria de Natzaret. Promesa a Josep… es troba embarassada abans de casar-se! Una altra situació irregular que ja sabem com es resol.

Estrangeres, marginades, il·legítimes… Esdevenen claus per a la història de la salvació. Amb aquestes dones, l’evangelista indica que en la història humana es donen punts de ruptura: són moments on la tradició s’esquinça i intervé, com un llampec lluminós, la gràcia i el voler de Déu. I Déu sovint capgira la història!