Arriba la Setmana Santa al cor d’Andalusia, que la viu intensament als temples i als carrers. Se celebren alhora “tres Setmanes Santes”: primera, la dels temples, de la mà de la litúrgia de l’Església: segona, la del carrer, de la mà de les nostres germandats i confraries, que fan les seves estacions de penitència mostrant les imatges en diferents escenes del drama de la passió i mort de Jesús; tercera, la que cada creient o no creient viu al cor. La de la trobada personal amb Jesús de Natzaret, la de les reflexions fondes que mira de donar resposta als grans interrogants de la humanitat.

Els bisbes, els sacerdots, els moviments eclesials, cadascun amb el seu carisma i les seves característiques especials, celebraran aquests dies amb especial unció i devoció, perquè, tot recordant el pensament de Pascal, “Crist continua en agonia fins al final dels temps”.

Diumenge de Rams, la gent més senzilla acull amb solemnitat Jesús, però Ell entra a Jerusalem dalt d’un ase humil. En paraules del papa Francesc: “La gent espera per a la Pasqua l’Alliberador poderós, però Jesús ve per complir la Pasqua amb el seu sacrifici.” Després, Dijous Sant, “Dia de l’amor fratern”, amb les visites als Monuments; Divendres Sant, amb la creu com a “tron d’amor”, la gran protagonista que esdevé estendard de salvació. Dissabte Sant a Andalusia s’ha poblat de nombroses processons, convertint el dol en esperança, a l’espera de la Vetlla Pasqual, amb la benedicció del foc i de l’aigua, a les fonts baptismals. Tot a punt per celebrar i viure, tant als temples com als carrers. I, sobretot, al cor.