“La nostra vida troba plenitud quan descobrim qui som, quins són els nostres dons, on els podem fer fructificar i quin camí podem seguir per esdevenir signes i instruments d’amor, d’acollida generosa, de bellesa i de pau, allà on siguem”. Aquest és el resum del Papa sobre la vocació cristiana en el missatge per a la 61ena Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions, el 21 d’abril.

El missatge de Francesc se centra en el tema Cridats a sembrar llavors d’esperança i a construir la pau.

El Pontífex assenyala que tots els cristians som cridats a acollir la vocació que Déu ens ha donat per servir-lo en el món a través de la vida consagrada, el sacerdoci, el matrimoni o com a persones solteres.

La gratitud, afirma, hauria de caracteritzar les celebracions d’aquesta jornada tot recordant els nombrosos cristians que serveixen Déu en tots els àmbits de la vida. Especialment fa una crida als joves per fer espai a Déu, perquè trobin la felicitat en la seva crida, que sempre respecta la nostra llibertat.

Francesc assenyala que la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions té un caràcter sinodal: “Enmig de la gran varietat dels nostres carismes, som cridats a escoltar-nos els uns als altres i a caminar junts per reconèixer-los i discernir cap a on ens guia l’Esperit per al benefici de tothom.”

Pelegrins de l’esperança

El Papa convida els cristians a ser “pelegrins de l’esperança”, mentre l’Església camina cap al Jubileu del 2025.

El Bisbe de Roma explica que la peregrinació cristiana significa mantenir els ulls, la ment i el cor fixes en la nostra meta, que és Crist, i emprendre cada dia un camí nou.

L’objectiu de tota vocació cristiana, indica, és esdevenir “homes i dones d’esperança”, portant el missatge evangèlic d’esperança i pau enmig de moltes crisis i davant “l’espectre funest d’una tercera guerra mundial que té lloc a poc a poc”.

La resurrecció de Crist, escriu el Papa, és la força que impulsa l’esperança cristiana i permet afrontar els reptes del món.

Finalment, demana als cristians que s’aixequin i despertin de la indiferència, abraçant la vocació i deixant que Crist guiï les nostres passes: “Siguem apassionats per la vida i comprometem-nos a tenir cura amb amor de qui ens envolta, a cada lloc on visquem.”