A Catalunya i, en general a tot Occident, ens trobem davant d’un canvi demogràfic tan impactant com ho és el canvi climàtic. La combinació de la baixíssima fecunditat i l’alta esperança de vida comporta que no hi hagi taxa de reposició, o sigui que sense l’entrada d’immigrants, a Catalunya, per exemple, la població ja fa molt de temps que aniria minvant any rere any. Dels vuit milions d’habitants actuals, només dos milions tenen el pare i la mare nascuts a Catalunya i, si considerem els quatre avis, aquesta xifra es redueix fins a les vuit-centes mil persones (un 10% de la població). Fixem-nos que gairebé la meitat dels infants nascuts a Espanya tenen la mare estrangera. En conseqüència, si el ritme d’entrades d’estrangers es manté, no trigarem pas gaire a arribar als deu milions d’habitants a Catalunya.
El pitjor resultat final seria una societat fragmentada en grups ètnics, culturals o religiosos
Aquesta situació comporta reptes de tota mena que caldrà afrontar i que no són menors. En cas contrari, el pitjor resultat final seria una societat fragmentada en grups ètnics, culturals o religiosos, que es toleressin sense barrejar-se, fet que hem vist en altres països i que genera inevitablement tensions, recels i enfrontaments entre uns i altres. L’objectiu de Catalunya ha de ser construir una societat que, mantenint els costums de tothom que així ho vulgui, tingui uns forts vincles comuns, articulats a l’entorn de la democràcia, la igualtat d’oportunitats, la llibertat i el sentiment de pertinença a Catalunya —que pot ser compartit amb altres pertinences— i, per tant, a la seva llengua i tradicions culturals que sempre han estat dinàmiques i que poden incorporar nous elements que la conformin.
El procés és imparable segons les projeccions demogràfiques i faríem bé de ser-ne conscients i de no amagar el cap sota l’ala. Les administracions han de fer la seva feina però també cadascun de nosaltres ha de fer el possible per aconseguir els objectius assenyalats i rebutjar aquells que com a solució ens proposen el rebuig i l’estigmatització de l’estranger.
