El Museu de Montserrat presenta l’obra d’Anton Lamazares, artista que fusiona la seva pintura amb la poesia, en l’exposició titulada Laus Deo, que es pot visitar fins al 15 d’octubre a l’Espai d’art Pere Pruna. A través d’una vintena d’obres, Lamazares fa que el missatge d’alguns dels autors místics, com ara sant Joan de la Creu, i dels grans autors del cristianisme, entre els quals hi ha sant Benet i sant Bernat, prenguin forma.
“Contemplar l’obra de Lamazares ens trasllada la idea que la poesia, perquè els seus quadres són poesia, és un dels mitjans possibles que poden guiar l’ànima en la vida espiritual”, afirma el P. Manel Gasch, abat de Montserrat, en el catàleg de la mostra.
Lamazares, després de quaranta anys intentant fusionar la seva pintura amb la poesia, ha aconseguit trobar la fórmula, amb la creació d’un nou alfabet, el Delfín —en homenatge al seu pare—. Prenent com a base l’abecedari llatí, el pintor substitueix les lletres per símbols, aportant més plasticitat i permetent pintar paraules i frases amb un resultat estètic més elevat.
Com a materials, continua utilitzant, igual que en les seves sèries més recents, cartons corrugats en els quals pinta, dibuixa i fins i tot perfora. També són habituals les obres en petit format sobre materials reutilitzats, com ara capses de cartó, embolcalls de tabac o trossos de paper, sobre els quals escriu i dibuixa emprant llapis, retoladors o bolígrafs. Totes elles són obres de gran impacte pictòric, que oscil·len entre el minimalisme, l’informalisme i el surrealisme més líric.
Les primeres obres de l’Alfabeto Delfín, realitzades a cavall entre Berlín i Madrid, són textos propis, amb els quals el pintor aprofundeix en la seva dimensió més espiritual i mística, tractant temes com l’amor o la fe. Aquests poemes comparteixen dos protagonistes principals: el cor, per als duts a terme a Madrid, i el colom, per als que va pintar a Berlín, al·legories de Crist i la Mare de Déu, respectivament.
Àvid lector i gran amant de la poesia, la literatura ha tingut un paper fonamental en la vida de Lamazares. Per tant, un cop immers en l’exploració del seu Alfabeto Delfín, no va trigar a començar a fer servir textos d’autors que, d’una manera o altra, l’han influenciat.
Entre les obres de la sèrie destaquen els escrits de pensadors com sant Agustí, sant Francesc, sant Bernat o sant Joan de la Creu. Textos que parlen de Déu, la Mare de Déu o la fe, però també de l’amor, la moral o la bellesa, testimoni de les profundes creences religioses i dels principis amb què els franciscans el van educar. La resta de la sèrie la componen, principalment, versos de poetes que Lamazares ha llegit i admirat al llarg de la seva vida. Autors com Rubén Darío, Vicente Huidobro, Pablo Neruda o Christian Bobin, i altres de més propers, com Juan Carlos Mestre o Uxío Novoneyra. Aquests poemes constitueixen una excel·lent mostra de la sensibilitat i el sentit estètic del pintor.
Així doncs, l’Alfabeto Delfín s’ha tornat una síntesi de tota l’obra de Lamazares, és un fidel reflex seu. S’hi barregen la pintura i la poesia, el preciosisme i el brutalisme, el que és intel·lectual i el que és material, el que és diví i el que és terrenal, el que és local i el que és universal, el que és espiritual i el que és carnal.
