Acostumem, des de l’escola, a treballar el camí quaresmal amb el característic matís introspectiu, de mirada cap endins, de descoberta de la pròpia interioritat. Petits i no tan petits revisem actituds personals i en valorem la seva transformació. Ens hi ajuda que el temps litúrgic camina de la mà del temps escolar i ens permet dedicar-hi l’atenció que es mereix; des de la tutoria, des de la classe de Religió, des de les activitats pastorals, el temps de Quaresma ens permet proposar un camí a seguir tenint com a referent l’evangeli de Jesús (Jn 14,6).
Tenim molt present, però, que els esdeveniments de la Setmana Santa se celebren durant les vacances escolars i sovint ens plantegem com treballar-los a l’aula sense fer Pasqua abans de Rams. És clar que des de la perspectiva de la cultura cristiana, els esdeveniments s’aborden de manera intemporal i, per tant, podem decidir si ho fem abans o després. Però, si hem transitat el camí interior amb el nostre alumnat, hauríem de proposar, en el retorn a l’escola, després de Setmana Santa, un treball específic per posar-nos en moviment cap a aquesta vida nova, transformada, ressuscitada.
A l’escola hem de parlar de ressuscitar a una vida nova sense embuts. L’etimologia de la paraula, verb que ve del llatí resuscitare, ens ajuda a fer-ho i es converteix, involuntàriament, en una guia d’avaluació per tal de saber si la feina feta assoleix els objectius proposats. Ciere (citare): hem procurat que les activitats proposades hagin remogut, impulsat, provocat el canvi d’actitud en l’alumnat? Sus: hem proposat camins per desvetllar la pròpia espiritualitat, de fer sortir el que hi ha a dins cap enfora? Suscitare: hem estat capaços de posar en moviment algun procés? Resuscitare: hem sabut transmetre que cada vegada que som capaços de transformar les nostres actituds, la nostra vida es renova? I que la nostra novetat pot despertar el canvi en els altres?
Ressuscitar. Hem de contemplar la Pasqua com el temps del moviment, dels caminants que transiten vida nova. També a l’escola.
