Avui 28 de març, Dijous Sant de l’Any de la Pregària, ha tingut lloc a la basílica de Sant Pere del Vaticà la Santa Missa Crismal, celebrada pel papa Francesc. “Tornem ara a sant Pere i a les seves llàgrimes.” És la invitació que ha fet el Sant Pare a la seva homilia.

El Pontífex ha ofert la seva reflexió davant d’uns quatre mil fidels i mil cinc-cents sacerdots, i s’ha concentrat en la guarició del cor de Pere, la guarició de l’Apòstol i la guarició del Pastor, que són possibles quan, “ferits i penedits, ens deixem perdonar per Jesús. Adreçant-se especialment als sacerdots, Francesc ha centrat la seva homilia en una paraula potser “passada de moda”: la compunció.

“La compunció és una punció en el cor —ha explicat—; una punxada que el fereix, i que va fa brollar llàgrimes de penediment. ” I ha afegit: “No és un sentiment de culpa que ens tira a terra, no és l’escrúpol que paralitza, sinó un fibló benèfic que crema per dins i cura, perquè el cor, quan s’adona del propi mal i se’n reconeix pecador, s’obre, acull l’acció de l’Esperit Sant, aigua viva que el sacseja, fent córrer les llàgrimes sobre el rostre. Qui es treu la màscara i deixa que Déu miri el seu cor, rep el do d’aquestes llàgrimes, que són les aigües mes santes després de les del Baptisme.”

Francesc ha observat, tot seguit, que cal comprendre ben bé què signifiquen les llàgrimes de compunció. “No es tracta de sentir llàstima d’un mateix, com sovint ens veiem temptats a fer”, ha precisat. Tenir llàgrimes de compunció, en canvi, és penedir-se seriosament d’haver entristit Déu amb el pecat; és reconèixer estar sempre en deute i no ser-ne mai mereixedors; és admetre haver perdut el camí de la santedat i no haver cregut en l’amor d’Aquell que va donar la seva vida per mi.

“La compunció és l’antídot contra l’esclerosi del cor”

PAPA FRANCESC

“La compunció demana esforç, però restitueix la pau”, ha comentat el Sant Pare. És l’“antídot contra l’esclerosi del cor, contra aquella duresa del cor que tant va denunciar Jesús. El cor sense penediment ni plors es torna rígid, intolerant amb els problemes i les persones li són indiferents“.

I ha fet aquesta exhortació: “Germans, hem de tornar a nosaltres mateixos i ens hem de preguntar com de presents es troben la compunció i les llàgrimes al nostre examen de consciència i a la nostra pregària. Ens hem d’interrogar si amb el pas dels anys les llàgrimes augmenten.”

En la vida espiritual, ha assenyalat Francesc, “compta fer-se com infant” perquè “qui no plora, retrocedeix; envelleix per dins, mentre que qui assoleix una pregària més senzilla i íntima, feta d’adoració i commoció davant de Déu, madura. Es vincula menys a si mateix i cada cop més a Crist, i es fa pobre d’esperit. D’aquesta manera se sent més proper als pobres, els predilectes de Déu”.

El Bisbe de Roma ha indicat, a més, una altra característica de la compunció, la solidaritat. “Un cor dòcil, alliberat per l’esperit de les Benaurances, s’inclina naturalment a fer compunció pels altres; en lloc d’enfadar-se o escandalitzar-se pel mal que cometen els germans, plora pels seus pecats”, ha posat en relleu.

El Papa ha demanat el següent: “Benvolguts germans, a nosaltres, els seus Pastors, el Senyor no ens demana judicis despectius sobre els qui no creuen, sinó amor i llàgrimes pels qui estan allunyats. Les situacions difícils que veiem i vivim, la manca de fe, els sofriments que toquem en entrar en contacte amb un cor compungit, no susciten la determinació en la polèmica, sinó la perseverança en la misericòrdia.”

Por últim, Francesc ha palesat un aspecte essencial: la compunció no és el fruit del nostre treball, sinó que és una gràcia i com a tal cal demanar-la en la pregària.

Abans de finalitzar, el Papa ha compartit dos consells. El primer és el de no mirar la vida i la crida en una perspectiva d’eficàcia i d’immediatesa, sinó que ampliar els horitzons ajuda a dilatar el cor i estimula a entrar en un mateix amb el Senyor i a experimentar la compunció. El segon, redescobrir la necessitat de dedicar-nos a una pregària que no sigui de compromís i funcional, sinó gratuïta, serena i prolongada.