La pregària de sant Francesc ens interpel·la a ser instruments de pau: “Que allà on hi hagi odi jo hi posi amor. Que on hi hagi ofensa hi posi perdó. On hi hagi discòrdia hi posi unió…” Una interpel·lació més urgent que mai en un moment en què sonen i ressonen els tambors de guerra en diversos punts del planeta. Els “senyors de la guerra”, a qui sol referir-se el papa Francesc, volen preparar-nos per a la guerra, i d’aquí la “necessitat” i justificació del rearmament. Com si els països no invertissin prou en armes, encara hi han de posar més diners i més recursos econòmics i personals.

En el tradicional missatge Urbi et orbi del Diumenge de Pasqua, Francesc va recordar totes les víctimes dels conflictes d’Israel, Palestina, Ucraïna, Síria o Myanmar; les crisis humanitàries de Gaza, Haití i l’Àfrica. I va fer una crida concreta: alto el foc a Gaza, intercanvi de presoners entre Rússia i Ucraïna. Davant les guerres i la retòrica bèl·lica, Francesc demana concretar les expectatives de pau.

La diplomàcia vaticana té tots els motors en marxa per tal d’evitar que l’escalada bèl·lica s’estengui, que es facin realitat les pitjors profecies d’una tercera guerra mundial o d’una tercera guerra mundial a trossets. L’Església, amb el Papa al capdavant, busca contraprogramar la guerra. La seva veu, des de la talaia del Vaticà, és la més potent a nivell mundial a favor de la pau. El seu crit és el crit de tots els cristians, de tots els homes i dones de bona voluntat.