L’aparició de Jesús als deixebles a Jerusalem mentre eren reunits a casa és una escena que té dues parts ben diferenciades. En la primera, l’aparició de Jesús produeix en els deixebles sorpresa, dubtes i incredulitat. En la segona, Jesús els instrueix i els envia a predicar a tots els pobles.
Lluc comença mostrant que la vida del Jesús terrenal s’ha acabat. No podem trobar Jesús en les dimensions físiques, geogràfiques o històriques. Però, tot seguit, l’evangeli subratlla que el Jesús ressuscitat és el mateix que el Jesús terrenal, amb les marques de la crucifixió i menjant davant dels seus deixebles. Jesús és entre els vius. Els deixebles no van patir cap al·lucinació. Jesús ressuscitat no és cap esperit, és real, és el d’abans i, al mateix temps, és diferent. És cert que aquest esdeveniment no és verificable, ni es pot comprovar. Lluc ens ho fa saber evitant que els deixebles toquin Jesús, com l’evangelista Joan tampoc diu que Tomàs posi la mà al costat. I és que la comunitat de Lluc tampoc podia tocar Jesús. Tanmateix nosaltres sí que podem comprovar el canvi d’actitud dels deixebles, que van passar de fugir i abandonar Jesús a la creu, a donar la vida per Ell a partir de la seva resurrecció.
Com podem veure i trobar Jesús avui? Com els primers cristians que van llegir l’Evangeli de Lluc que ens guia i il·lumina. L’evangeli ens parla de testimonis, de l’àpat en comú i de llegir l’Antic Testament: el Pentateuc o Llei, els llibres dels profetes i els salms. Igual que els deixebles d’Emmaús, els Onze i els qui estan amb ells, nosaltres també trobem Jesús quan escoltem la Paraula, quan participem de l’Eucaristia i en el testimoni dels qui el segueixen. En l’aparició de Jesús els deixebles no diuen ni una paraula i només escolten Jesús, que els ajuda a progressar des de l’esglai, els dubtes, la sorpresa i el no acabar-s’ho de creure, a ser testimonis de l’anunci de Jesús ressuscitat a tots els pobles per a la conversió i el perdó dels pecats. Cal estar atents i escoltar què ens diu Jesús.
Déu no abandona el seu poble, i els deixebles, plens d’alegria, però amb dubtes, han d’explicar què els ha passat en el camí de trobada amb Jesús. Tampoc nosaltres no podem tocar les mans i els peus de Jesús, però no ens aturarem, i amb alegria, possiblement també amb dubtes, recordarem en silenci les paraules que va pronunciar Jesús quan encara era entre nosaltres, compartirem el pa i l’anunciarem.
