La diplomàcia és l’art i la pràctica de negociar i gestionar relacions internacionals entre nacions i actors estatals. La diplomàcia vaticana sota el papa Francesc es caracteritza pel seu enfocament humil, obert al diàleg i compromès amb la pau.
El papa Francesc ha advocat repetidament per la diplomàcia multilateral en els seus discursos i accions, la qual implica la cooperació i el diàleg entre múltiples països o actors internacionals per abordar problemes globals o regionals.
La diplomàcia és una eina urgent en l’escenari actual d’una Tercera Guerra Mundial a trossos, com l’anomena el Papa, una guerra global que s’estén i afecta cada vegada més a tothom.
La globalització i la manca de fraternitat
El papa Francesc, en els seus nombrosos discursos al personal diplomàtic dels països presents a la Santa Seu, ha afirmat que en el món globalitzat d’avui som més a prop que mai, però això no significa que siguem més fraternals.
De fet, patim una manca de fraternitat que es manifesta en situacions d’injustícia, pobresa i desigualtat, i en l’absència d’una cultura de solidaritat.
Les noves ideologies, caracteritzades per un individualisme difús, egocentrisme i consumisme materialista, afebleixen els lligams socials. Aquesta mentalitat del “descartament” porta al menyspreu i a l’abandonament dels més febles, d’aquells considerats “inútils”.
La convivència humana s’assembla cada cop més a un simple intercanvi pragmàtic i egoista
El pitjor efecte d’aquesta manca de fraternitat són els conflictes armats i les guerres. Aquests no només enfronten les persones, sinó també nacions senceres, amb conseqüències negatives que repercuteixen durant generacions.
Amb el naixement de les Nacions Unides, semblava que la humanitat havia après a adreçar-se cap a una pau més estable després de dues guerres mundials terribles. Amb tot, sembla que estem retrocedint en la història amb el sorgiment de nacionalismes tancats, exasperats, ressentits i agressius, que han encès conflictes que no només són anacrònics i superats, sinó també més violents.
Des del punt de vista econòmic, la guerra és més atractiva que la pau, perquè afavoreix el guany, però sempre a costa del benestar de les poblacions. Els diners guanyats amb la venda d’armes són diners tacats de sang innocent.
Cal més valor per renunciar a un guany fàcil i preservar la pau que per vendre armes cada vegada més sofisticades i poderoses. Cal més valor per cercar la pau que per fer la guerra. Cal més valor per promoure la trobada que per provocar l’enfrontament; per asseure’s en una taula de negociacions que per continuar amb les hostilitats.
El papa Francesc sempre ha insistit que per construir la pau cal abandonar la lògica de la legitimitat de la guerra
Si això podia tenir valor en temps passats, quan els conflictes armats tenien una capacitat més limitada, avui, amb les armes nuclears i de destrucció massiva, el camp de batalla s’ha tornat pràcticament il·limitat i els efectes, potencialment catastròfics.
És una crida a la reflexió sobre la necessitat d’un canvi en la nostra forma de pensar i actuar per construir un món més pacífic i just.
La negociació, clau per aturar les guerres
En una entrevista amb el canal italià TG1, el secretari vaticà per a les Relacions amb els estats, Mons. Paul Richard Gallagher, va abordar diversos temes d’actualitat internacional, tot oferint la perspectiva de la Santa Seu.
Condemnant l’atemptat a Moscou, el va titllar d’acte “terrible” que ha de portar-nos a reflexionar sobre la presència d’elements a les nostres societats que només busquen destrucció i patiment.
El prelat va advertir sobre el risc que aquest tipus d’esdeveniments inflamen encara més la tensió global, esmentant com a exemple la reacció d’Israel després de l’atemptat del 7 d’octubre.
Gallagher va lamentar la dissolució de l’orde internacional que s’havia establert després de les dues guerres mundials i la guerra freda, on la negociació i el diàleg entre estats eren la base per a la resolució de conflictes.
En l’actualitat, observem una “manca de confiança” en les institucions internacionals com l’ONU, l’OSCE i la mateixa Unió Europea, que abans eren pilars del món i ara semblen incapaces d’afrontar els reptes actuals.
Pel que fa a la guerra a Ucraïna, el representant del Vaticà va insistir en la necessitat de treballar per la pau i cercar una solució a través de la negociació. Va considerar que la defensa no només es tracta d’armes, sinó també de construir acords i enfortir les institucions.
Sobre el futur d’Europa i el món, Gallagher va esmentar la possibilitat d’un “nou ordre mundial” després de la fi dels conflictes
Per al prelat, aquest nou ordre hauria de basar-se en la justícia, la solidaritat i la cooperació entre les nacions.
En relació amb Terra Santa, l’arquebisbe britànic va esmentar la “solució de dos pobles, dos estats”, com la millor opció per assolir la pau. Va lamentar, però, la situació “catastròfica” a Gaza i la necessitat de renovar el lideratge palestí.
La solució de dos estats requereix “esforços” i “sacrificis” i semblaria que ha estat arxivada. Recentment, però ha tornat a ser tema de discussió en la comunitat internacional. Això “ens dona alguna esperança”, diu Mons. Gallagher. “La Santa Seu sempre ha continuat insistint en aquesta solució, però per a molts ja no es considerava possible.”
Ara, malgrat les grans dificultats a Cisjordània i el futur incert de Gaza, la gent veu la necessitat de buscar una solució política. A Cisjordània, “el problema enorme” dels colons israelians continua sent potser “el problema més gran a resoldre” per posar fi al conflicte.
No hi ha “solucions màgiques” donada “la quantitat enorme de persones” disperses pel territori i les relacions “exacerbades”. Aquí també el camí és “parlar i dialogar amb les autoritats israelianes” i buscar solucions “en benefici de tothom”.
La implementació de la solució de dos estats requerirà la voluntat política i el compromís de totes dues parts per fer els sacrificis necessaris
Això inclourà la fi de l’expansió dels assentaments israelians, el reconeixement mutu de la sobirania i el dret a l’autodeterminació, i la resolució de qüestions difícils com l’estatus de Jerusalem i el dret al retorn dels refugiats palestins.
En l’entrevista a la televisió italiana, Gallagher va qualificar Hamas d’organització que “no té futur com a entitat política” i va instar el grup terrorista a “renunciar a la destrucció de l’Estat d’Israel” i a considerar més profundament el benestar del poble palestí.
També va fer una crida a la renovació de les institucions palestines. Segons ell, és crucial “escoltar molt més la voluntat del poble per al futur”, referint-se al desig del poble palestí d’expressar la seva autodeterminació a través de les urnes.
