Fa uns dies va sortir publicat el Baròmetre sobre la religiositat a Catalunya. Deixeu-me que especuli breument sobre un parell de dades.

D’una banda, l’estudi diu que un 56% dels catalans enquestats afirmen que són catòlics i únicament el 7% d’aquests participa un cop a la setmana o més dels actes de culte. D’altra banda, l’estudi constata que un de cada cinc catalans no sap quin és l’origen del Nadal.

Aquestes són dues dades que manifesten el tarannà del nostre temps; un temps on els rituals que articulaven, recreaven i organitzaven la nostra comunitat i que transmetien els valors i l’ordre de la societat estan desapareixent.

Són diversos els pensadors, com ara Byul-Chul Han, que diuen que hem substituït el símbol per les dades i les informacions i, per això, hem perdut les imatges i les metàfores: ara el que predomina és una comunicació sense comunitat. Els símbols —metàfores—, i no pas les dades, donen el sentit autèntic a la religió.

Si, com deia Durkeim, el ritual és com la pantalla on la societat es projecta, en ella només hi trobem informació; dades canviants, individuals i inestables. La Pasqua que celebrem ara cal arrelar-la amb rituals i símbols perquè prescindir-ne és viure-la en la indigència perquè el ritual és en el temps el que la casa és a l’espai.

Amb la dessimbolització i la desritualització buidem el sentit religiós del món i afeblim la comunitat. Tenir cura dels rituals i dels símbols del calendari és també un camí per revigoritzar l’Església.