És la primera dona esmentada en la genealogia de Jesús (Gn 38). Judà, fill de Jacob, es casa i té tres fills. Després queda vidu. Casa el fill gran amb una noia del país, Tamar, però aquest mor sense fills perquè, segons el relat, ha pecat i Déu el castiga. Seguint la llei, Tamar es casa amb el segon germà, Onan. Però ell, com que sap que el fill que engendri heretarà la part del germà difunt, i no serà seva, evita deixar-la prenyada. Déu també s’enfada, el castiga i li causa la mort. Queda el germà petit, un nen. Judà envia Tamar a casa dels seus pares, perquè visqui com una vídua fins que el jovenet maduri i s’hi pugui casar. Però Judà no té cap intenció de casar el seu tercer fill amb Tamar. Si ella no engendra un fill de la sang del seu espòs, la seva progènie s’extingirà. Una desgràcia! I traça un pla. Es disfressa de prostituta, coberta amb un vel, i es fa trobadissa amb Judà. Jeuen plegats i queda embarassada. Quan ella marxa, li demana una penyora com a paga i senyal pel servei. Quan Judà vulgui pagar… ja no la trobarà! Mesos més tard, s’assabenta que la seva nora espera un fill i la vol fer matar, per adúltera. Aleshores Tamar li envia la penyora: el seu bastó, el segell i el cenyidor. “El pare de meu fill és l’amo d’aquests objectes!” Judà ho comprèn i declara que la jove ha estat més justa que no pas ell. Accepta el fill com a legítim: el llinatge s’ha salvat.

Cal llegir aquest relat sense prejudicis anacrònics. En la mentalitat antiga perpetuar l’estirp era una benedicció divina. Tamar, com Rebeca, és una dona astuta. En desigualtat de condicions, davant la incomprensió i la injustícia, es val de l’enginy. La Bíblia elogia aquestes dones que surten dels carrils ordinaris i són creatives per tal que es compleixin els plans divins.